Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Últimament el president de la República Francesa, el senyor Emmanuel Macron, parla sovint del dret a blasfemar, i el defensa com una manifestació de la llibertat d’expressió. Tot ve arrel de l’atemptat de fa uns anys contra el setmanari satíric francès “Charlie Hebdo” per haver publicat unes caricatures de Mahoma, el profeta de l’Islam, i per l’assassinat fa pocs dies d’un professor d’institut francès a mans d’un islamista radical txetxè perquè en una classe en el seu institut el professor havia mostrat unes caricatures del profeta com una manifestació de la llibertat d’expressió. Tots recordeu aquests tristos esdeveniments, però jo cada vegada que sento l’expressió “dret a blasfemar”, hi ha quelcom en el meu interior que diu que això no pot ser.

L’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans diu que “tot individu té dret a la llibertat d’opinió i expressió; això comporta el dret a no ésser inquietat per causa de les opinions i el de cercar, rebre i difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà d’expressió i sense consideració de fronteres”. I un es pregunta si això no té cap límit.

Doncs bé, l’article 12 de la mateixa declaració ja posa unes limitacions: diu que “ningú no serà objecte d’intromissions arbitràries en la seva vida privada ni en la de la seva família, en el seu domicili ni en la seva correspondència, ni d’atemptats contra la seva fama i reputació. Tota persona té dret a la protecció de la llei contra aquestes intromissions o aquests atemptats”.

La paraula clau d’aquest article 12 és “arbitrària”, i és que jo no puc criticar o dir coses contra un altre si no són veritat, hi ha doncs una limitació a la llibertat d’expressió en l’àmbit privat que d’alguna manera s’hauria de poder fer en públic. De fet, ja veiem que actualment, i sobretot a través de les xarxes socials, es transmeten moltes notícies falses, les “fake news”, i es demana als gestors d’aquestes xarxes que les eliminin quan està clar que són falses o que inciten a l’odi, etc.

Dit això, anem al tema del dret a la blasfèmia jo crec que l’article 19 que tracta de la llibertat d’expressió, no inclou el tema de la mentida o calúmnia ni el tema de ferir els sentiments d’altres persones amb expressions despectives, insultats, etc. Doncs bé, això és el que passa quan una persona blasfema, quan una persona insulta a Déu, etc. I això és molt diferent de poder expressar la teva opinió sobre la/una religió, una creença, etc; des del respecte no hi ha cap problema en què es pugui fe, encara que el que digui l’altre sigui contrari a la teva creença. Això no és blasfemar ni ferir els sentiments dels altres, això sí que és llibertat d’expressió.

Sobre el tema de la blasfèmia hi ha un altre problema, i és que podria passar que el que un entén per blasfèmia un altre no ho entengui així. Seria el cas de les imatges. Per als cristians no hi ha cap ofensa en fer un dibuix, una imatge de Déu. Des del moment en què Jesús, el Fill de Déu es va fer home, la imatge humana està unida a Déu en Jesucrist i per aquesta raó no hi ha cap problema en dibuixar-la, sempre i quan ho sigui irrespectuosa, burlesca o irreverent. Per extensió, ja que els Evangelis parlen de l’Esperit Sant que davalla com un colom sobre Jesús en el seu baptisme, he pensat que el podíem representar amb la imatge d’un colom. Per últim, ja que Jesús parla diverses vegades del Pare, ens hem imaginat un pare bondadós amb unes barbes blanques i l’hem pintat o dibuixat així

Però hi ha religions com l’Islam que no permeten les imatges religioses, per exemple la de Mahoma, i llavors ho poden arribar a considerar una blasfèmia. Crec que podrien estar enfadats només si la imatge fos irreverent o irrespectuosa. Si no fos així, no es podria parlar de blasfèmia.

Finalment i per acabar:

Sí a la llibertat d’opinió i expressió, però no en contra de la veritat i per a fer el mal o ofendre. Per tant, no a la blasfèmia. No hi ha dret a blasfemar.

Lluís Ramis, rector de la basílica de Santa Maria del Pi