A la casa del Pare hi ha lloc per a tots

(M. Victòria Molins. Teresiana) Comentant l'Evangeli que la litúrgia ens presenta cada dia, sovint quedo bocabadada amb l'oportunitat i la vigència de la seva doctrina. Sempre respon a l'actualitat, a la vida, a les nostres preocupacions.

Ahir ens donaven la notícia de una nova mort pel coronavirus d'un amic. Això últimament és una cosa que passa molt sovint.

Les estadístiques és fan terrible realitat quan un número es converteix en un amic. Cada nit escoltem les xifres i -cosa terrible- ens tranquil·litzem perquè de tres-centes han passat a dos-centens i escaig. "Sembla que està baixant", ens diem. Però, quan entre els dos-cents i escaig hi ha un, només un, conegut i estimat, les xifres es deixen a un costat i tota la importància es desenvolupa al voltant de la persona estimada.

L'evangeli que avui llegia m'ha fet pensar: "Que els vostres cors s'asserenin. confieu en Déu, confieu en Mi. A casa del meu Pare hi ha lloc per a tots". Això és el que ens diu Jesús després d'assegurar que Ell se'n va per a preparar-nos un lloc.

Amb la mirada interior -que no sap sortir d'espai i de temps- m'imaginava la Casa del Pare amb les portes obertes durant aquesta pandèmia, reben cada dia una multitud com aquella de la que parla l'Apocalipsi, amb les túniques blanques seguint l'Anyell.

He agraït molt a Déu tenir fe, confiar en la seva paraula i tenir el consol que necessitem cada vegada que les xifres ens aclaparen. Fa uns mesos no podíem imaginar que ens parlaríem de milers de morts, com si d'una terrible guerra es tractés. Quan ens dèiem -abans del coronavirus- que un bombardeig s'havia portat 300 persones ens esglaiàvem. Ara sembla que els números ja no ens diuen res quan es parla de milers de morts.

Vull compartir amb vosaltres el consol de la fe que avui m'ha transportat a l'Apocalipsi tot imaginant aquella multitud que arriba a la casa del Pare, on Jesús ens va preparar un lloc.