Vés al contingut

Fa pocs dies els bisbes espanyols han fet públic un document titulat “Sembradores de esperanza” que tracta sobre Acollir, protegir i acompanyar a les persones en l’etapa final de la vida. És un document molt interessant que, en forma de preguntes, fàcil de llegir, tracta de cóm viure el millor possible l’etapa final de la vida i de cóm ajudar a les persones passen per aquesta etapa.

La societat viu al marge de la realitat de que tots ens morirem, oferint-nos tota classe de distraccions i consums per tal d’intentar omplir de plaers i benestar la vida de cada dia, sense afrontar el fet que tot s’acabarà un dia i que cal preparar-se per viure aquesta transcendental etapa de la vida amb pau, serenor, sense angoixes; és a dir, sense trencar la felicitat. ¿És això possible?

El dolor i la mort formen part de la vida i no es poden amagar, però sí que podem lluitar contra el dolor i procurar viure de manera feliç. Sols trobant sentit al sofriment es pot afrontar, ja que no és cap fi en sí mateix. Alleugerar el sofriment, el dolor, l’angoixa i la soledat en la situació de malalt terminal és una obligació ètica de primer ordre.

El document aborda l’ètica de la cura dels malalts, la dignitat que tots tenim pel fet de ser éssers humans, i que no es perd per cap motiu; sigui malaltia física o mental o situació personal de pobresa, indigència o d’estar a la presó.

Tots volem viure el millor possible i feliços en aquest món. Sols quan el sofriment és molt gran i no es troba sentit a la vida és quan es desitja acabar-la. El millor ajut a les persones que estan en aquestes situacions consisteix en guarir-les dels sofriments i ajudar-los a trobar un sentit gratificant a la seva vida, inclòs amb limitacions que ja van apareixent amb l’edat i que augmenten al patir una malaltia greu.

Les cures pal·liatives donen resposta a les necessitats físiques, psíquiques, espirituals i socials dels malalts en la darrera etapa de la seva vida. S’han d’adequar els esforços diagnòstics i terapèutics al bé del malalt i no obstinar-se a mantenir-lo en vida a qualsevol preu. S’ha de viure l’etapa final de la vida amb dignitat.

S’ha de tractar el dolor amb els medicaments i les dosis adequades encara que s’escurci la vida, fins arribar, si és necessari, a la sedació pal·liativa, que està indicada quan apareixen símptomes resistents a altres tractaments i sols sedant al malalt –dormint-lo– se li calmen els dolors, sofriments o angoixes intractables.

Eliminar la vida del malalt, la eutanàsia i el suïcidi assistit, és èticament inacceptable perquè s’escull un mal –matar– enlloc d’alleugerir les molèsties, controlar el dolor, consolar el sofriment, acompanyar i millorar la situació vital de la persona. Perjudica la relació metge-malalt al poder fer perdre la confiança del malalt i societat en el metge (i professionals de la salut) que sempre intentarà ajudar al malalt en el seu problema de salut –sigui guarint-lo, alleugerint-lo o consolant-lo, no a provocar-li la mort. Perjudica a la família ja que pot introduir inseguretat, confrontació i por, enlloc de solidaritat, amor i generositat, especialment davant motius egoistes com herències, supressió de càrregues i incomoditats, estalvi de despeses, etc.

Socialment la eutanàsia també té efectes dolents, especialment en l’època del individualisme i capitalisme que vivim, en que no és bo facilitar l’eliminació de qui “no és productiu” i es crea una solapada i insidiosa coacció moral al malalt que es considera “inútil” i per tant se sent inclinat a demanar la eutanàsia.

Per tant, el document dels bisbes espanyols recomana la cultura de la vida, l’encontre, l’amor i la compassió veritable. Volen ser sembradors d’esperança als qui se sentin cansats i angoixats, especialment els malalts greus i les seves famílies. Les institucions públiques han de tutelar tota vida humana, més enllà de qualsevol condicionant. Crec que és un bon document per les persones amb malalties greus i per tothom per a preparar-se quan arriben els mals moments.

Joan Viñas Salas, metge cirurgià i fundador del grup de Professionals Sanitaris Catòlics (PROSAC) a Lleida i autor del llibre Com viure amb la malaltia.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.