Fotografia: Càritas

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Durant els darrers dies de l’any acostumem a fer balanç sobre què ha passat durant l’any que finalitza i en fem les nostres valoracions. En aquest balanç ens sorprenem de la quantitat d’esdeveniments i situacions ocorregudes. Algunes viscudes directament i d'altres només conegudes. I, tanmateix, ens adonem que el temps passa de pressa, molt de pressa.

Ben segur que hi ha estones de felicitat i de gaudi per l’experiència viscuda, pels resultats obtinguts després de la dedicació i els esforços centrats en afers propis, familiars o de treball. També d'altres de tristesa, neguit o frustració perquè les coses no han anat com esperàvem o per la pèrdua de persones estimades, entre altres.

Possiblement, també sorgeixen sentiments de pena per les persones que pateixen, de forma puntual o crònica, i que difícilment poden superar la seva situació a no ser que tinguin algú amb qui compartir-la o amb qui emparar-se.

En aquest sentit, l'important és que ens adonem de la realitat, que prenguem consciència i mirem d’interpretar allò que passa al nostre voltant i al món en general. Ho hem de fer amb una actitud còmplice perquè tots som protagonistes d’aquesta realitat. Totes les persones som partícips dels resultats del desenvolupament. Però, precisament aquesta complicitat és la que ens ha de motivar a creure en la possibilitat de canviar coses i d’aconseguir allò que ens satisfà més. Si una societat més justa i equitativa de la que tenim és un desig per a nosaltres, encara amb més determinació.

El darrer estudi de FOESSA ens indica que a Espanya ja són 11 milions de persones les que es troben en una situació d’exclusió social. 2,5 milions més que l’any 2018. Aquestes dades que formen part de la nostra realitat van deixant una profunda empremta de desesperança i d’incertesa amb greus conseqüències per a les condicions de vida i els nivells d’integració social de totes les persones i les famílies que les pateixen.

L’ambient nadalenc inspirat en la creença cristiana del naixement de Jesús de Natzaret, fill de Déu fet home, que va venir al món a predicar un nou estil de vida i a posar en pràctica la fraternitat entre totes i tots els éssers humans, és propici per ajudar-nos a realitzar aquest balanç i animar-nos a dur a terme quelcom per millorar la situació de les persones socialment més febles i que són les víctimes de les nostres actuacions conjuntes com a societat.

Aquestes festes es caracteritzen per la gratuïtat i les ganes de compartir. Si pensem en allò que solem fer i que tenim previst realitzar durant els propers dies, tot i les limitacions pandèmiques, en totes les accions hi trobarem moments en els que obrim les nostres portes per compartir il·lusions, esperances i alegries. També d'altres per donar i regalar a les persones estimades no només coses materials sinó el millor d’allò que tenim. 

La campanya de Nadal de Càritas anuncia que “cada portal importa”. Aquest Nadal pot ser una nova oportunitat per aflorar el millor que tenim obrint les nostres portes per donar i compartir una part, per petita que sigui, del que tenim. Sigui el que sigui, activats per un esperit de fraternitat universal que vol dir no estar pendents només de les persones més properes sinó també de les que com nosaltres viuen i protagonitzen la nostra realitat, per llunyanes que siguin, per estranyes que les puguem sentir. Es tracta no només d’obrir les nostres portes sinó també de trucar a les portes de les altres persones perquè tothom té quelcom a fer i a oferir .

Des de les Càritas Diocesanes us invitem a que dediquem una part d’allò que som i que tenim a reconstruir una societat diferent en la que ens mirem entre totes les persones amb esperit fraternal, dignes per igual dels mateixos drets humans i de les mateixes oportunitats.

Us convidem a preguntar-nos cóm podem ser una bona notícia per a les víctimes de la nostra societat que tenen una vida precària per falta o per insuficiència d’ingressos, treball, habitatge o salut. I com fer que les altres persones ens importin una mica més, posant més en pràctica la generositat dels pastors de Betlem que anaren al portal sense saber el qui hi trobarien.

Que l’esperit de Nadal ens ajudi a obrir portes!

Rafael Allepuz, director de Càritas diocesana de Lleida
Josep Casanova, director de Càritas diocesana d’Urgell
Joan Elies, director de Càritas diocesana de Solsona