Antoni Puigverd: “Catalunya és el país més laic del món”

A continuació es trascriu la crònica de la Jornada de cloenda del seminari Religions i espiritualitat en un món en crisi organitzada pel Centre d'Estudis Jordi Pujol (CEJP) el passat dia 2 [original, aquí].

“Catalunya és la zona d'Europa on la pràctica religiosa és més baixa, i com que Europa és la zona més laïcitzada del planeta la conclusió és clara: som el país més laic del món”. Així de contundent s'ha manifestat l'escriptor Antoni Puigverd durant la conferència que ha posat fi a la jornada de clausura del seminari Religions i espiritualitat en un món en crisi que s'ha fet al castell d'Abertis de Castellet i la Gornal organitzada pel Centre d'Estudis Jordi Pujol (CEJP).

Segons Puigverd, “la religió ha passat de ser un un fet determinant en la vida de les persones a ser invisible, i això ha succeït en una sola generació”. La causa principal d'aquesta desafecció és que “l'església ha volgut seguir a la societat en comptes d'intentar que fos a la inversa”. El conferenciant ha explicat que en certa manera l'església ha estat víctima d'una instrumentalització política “tant per part del règim franquista, amb qui estava fermament vinculada, com pels diferents moviments d'esquerra antifranquista a qui va donar suport a partir del anys 70”.

Davant d'un auditori ple d'especialistes en temes religiosos i de persones vinculades a diferents religions, Puigverd ha assegurat que a l'església espanyola actual li pot passar el mateix que a la catalana: “que sigui abandonada quan no pugui ser instrumentalitzada políticament”. En aquest sentit ha afegit que “tant perillós és per l'església espanyola aliar-se amb la dreta com ho va ser per l'església catalana aliar-se amb l'esquerra i el nacionalisme català dels anys seixanta i setanta: de cop els aliats se'n van i et deixen sol, sense influència, sense relleu social”.

En opinió d'Antoni Puigverd, “l'hegemonia moral imperant menysprea la religió i en fa burla”. Per aquest motiu, entre d'altres, a l'església “només li queda fer de minoria creativa, una minoria que inspiri dins el desconcert actual de la societat i que li aporti confort espiritual, fortalesa moral, coherència ideològica, defensa radical de la vida i menyspreu de la mundanitat”. Segons el conferenciant, l'església ha d'omplir el buit d'espiritualitat que hi ha a la nostra societat: “és aquest buit social el que reclama l'atenció de l'església. Però no la d'una església entestada a tornar a ser el que va ser en una altra època, sinó una església despullada d'objectius terrenals que no perd les seves escasses energies a voler recuperar una presència institucional que tanmateix no recuperarà mai, si més no a Catalunya”.

Principals conclusions del seminari

Durant aquesta jornada de clausura del seminari Religions i espiritualitat en un món en crisi, l'especialista en temes religiosos, Àlex Seglers, ha explicat a tots els assistents les conclusions principals del seminari, que es va realitzar a Barcelona durant els mesos de maig i juny, i va aplegar a representants destacats de les religions anglicana, islàmica, catòlica, jueva i ortodoxa així com a prestigiosos sociòlegs, filòsofs, teòlegs i polítics. El seminari girà a l'entorn de l'anàlisi del fet religiós en les societats occidentals –cada cop més secularitzades–, i del nou protagonisme que semblen haver adquirit les religions en aquestes societats que, a més, es troben immerses en un procés de crisi i de canvis de gran abast.

Seglers ha donat compte de les principals aportacions que han fet els diferents participants en el seminari, que van analitzar el fet religiós des de quatre punts de vista diferents: sociològic, antropològic, polític i dialogal (diàleg entre les diferents confessions). Segons el seu criteri, són aquestes:

“La secularització de la societat no ha suposat, en absolut, com havien predit tants científics socials, la desaparició de la religió”.“S’ha posat de moda parlar de la religió, i no pas per pronosticar-ne la imminent desaparició, ans per constatar-ne la persistència, i àdhuc la revifada”.“La gestió de la diversitat religiosa actualment està en l’agenda de la majoria dels partits polítics”. (Joan Estruch, sociòleg de la religió de la Universitat Autònoma de Barcelona).
“El paradigma de la secularització no explica el fenomen global de les religions, ni la seva presència en l’esfera pública”. “Les religions transnacionals ja són una realitat fruit de les migracions humanes: l’islam, el cristianisme o l’hinduisme, per exemple, superen les fronteres dels Estats nacionals i sacsegen la comprensió pública del fet religiós”. (José Casanova, sociòleg de la religió a la Georgetown University).
“L'essència de la fe rau en l'anorreament, és a dir, en el no res”. “Déu és un no res, la fe es fonamenta en la manca de fonaments”. “La necessitat de creure fa que sovint la intel·ligència es posi al servei de la fe per explicar de forma lògica una experiència desbordant, íntima i inconfessable”. “No tenim paraules per explicar la dimensió d'allò diví”. (Amador Vega, filòsof de la religió a la universitat Pompeu Fabra).
“Creure és una necessitat antropològica de l'ésser humà”. “El creure no es pot avaluar científicament, és una veritat irresistible a la qual ens hem d'adherir sense proves i de forma incondicional”. “Estem immersos en una època de gran incredulitat, de positivisme, de greus mancances d'esperit crític: digues-me en qui o en què creus, i et diré qui ets”. (Lluís Duch, teòleg, antropòleg i monjo de l'Abadia de Montserrat).
“El model alemany és aconfessional i permet la cooperació amb les confessions. El més important, no obstant, és la protecció de la llibertat de culte. Aquest dret és bàsic a l’Alemanya actual”. “Actualment la immigració genera un pluralisme religiós que cal gestionar adequadament, el nou repte és integrar la creixent presència islàmica“”. (Erwin Teufel, expresident de Baden Wutemberg).
“En èpoques de crisi com l’actual, que és social, política, econòmica, de valors i de desorientació com a país, la gent necessita espiritualitat i esperança, ja que una persona de fe és una persona que té il•lusió i esperança per superar les pors i les dificultats”. “En aquests moments de crisi, la necessitat de creure, la necessitat de tenir fe, torna a penetrar a la societat, no a través de religions establertes i estructurades, sinó mitjançant l’espiritualitat. (Jordi Pujol, president de la fundació privada CEJP).
“La crisi religiosa i espiritual que travessa la nostra època, nascuda, fonamentalment d’un indiferentisme difós ens afecta a tots, i a tots ens fa patir. El món ortodox no es pot considerar més afortunat que el catòlic o protestant i cap de les tres confessions es pot sentir alleugerida perquè qualsevol de les altres estigui més afligida”. “Aquesta crisi es produeix pel fet que a la nostra època comença a haver-hi menys homes espirituals dels que hi havia fa algun decenni”. (Polícarpos Stavropoulos, metropolità d'Espanya i Portugal del Patriarcat Ecumènic).
“Les esglésies i comunitats viuen en un món apart, al marge de la realitat social i, en la majoria dels casos, són incapaces de contactar amb la societat secular i convèncer-la de la importància vital de mantenir vigents els valors cristians sobre els quals està fundada. Això ha fet que algunes confessions, incapaces de produir nous cristians, actuessin moltes vegades de predadors, com especuladors financers, arrabassant els fidels d’unes altres, en lloc de dedicar-se a reforçar i elevar els valors morals de la societat mitjançant la simple proclamació de la Bona Nova de l'Evangeli”. (Eliseu Vila, canonge de la catedral anglicana de Madrid).
“Manquen líders, eclesials i també a d’altres nivells. Avui en dia es necessiten persones que donin prestigi als càrrecs i, per contra, sobren persones que només són prestigiades pel càrrec que ocupen”. “La reconciliació eclesial és una tasca pendent en el catolicisme català, ja que l’enfrontament intransigent i irreconciliable entre carlistes i liberals ha perviscut fins a l’actualitat”. “El capitalisme i el consumisme d’aquesta societat globalitzada ens aboquen a una vida sense nord i, en aquest sentit, no podem seguir continuar ignorant les nostres arrels espirituals”. (Jaume González-Agàpito, delegat d'Ecumenisme i Relacions Interreligioses de l'Arquebisbat de Barcelona).
“Les societats, sobretot les occidentals, cada vegada són més individualistes i caníbals. S’han perdut els valors senzills que propugnen la majoria de religions en la seva essència”. “Les religions s’han allunyat dels ciutadans, sense adonar-se’n”. (Jorge Burdman, representant de la Comunitat Israelita de Barcelona (CIB) per al Diàleg Interreligiós).
“El món s'ha convertit en una selva, cal tornar als llibres sagrats i als missatgers de Déu per aconseguir, de nou, que l'església o la mesquita tornin a ser un bon refugi per a la gent”. “Els representants de les religions han de saber jugar el seu paper per tal d’alleugerir espiritualment a les persones angoixades per la crisi”. “La crisi pot aportar elements positius, ja que pot ser la guspira que desperti al poble i el llenci a la recerca de solucions, a tornar a escoltar la paraula de Déu”. (Najem Al Hassan, director i imam del Centre Islàmic de Barcelona).

Tant la conferència d'Antoni Puigverd, com les conclusions del seminari exposades per Àlex Seglers, han motivat un interessant debat entre els participants que han assistit a aquesta jornada de clausura, provocant intervencions d'un alt nivell intel·lectual. El debat s'ha allargat durant prop de dues hores. Finalment Jordi Pujol ha clausurat la jornada tot dient que “la religiositat que no es planteja realment l'existència de Déu en el fons, afebleix la societat”. El president del CEJP també ha indicat que els grans problemes que té actualment la societat (polítics, econòmics, manteniment de l'estat del benestar, etc.) “són problemes morals, no espirituals”, i ha afegit que el que hauria de ser realment important per a tothom “és plantejar-nos d'on venim i on anem”.