Tomàs d'Aquino i el capità del vaixell

Diu sant Tomàs d’Aquino que si l’objectiu més gran d’un capità fos el de preservar el seu vaixell, el mantindria sempre a port.

No fou el seu cas. Tomàs d’Aquino hagué de fugir de l’ambient acomodat de la família on havia nascut i crescut per poder entrar dins de l’orde dels dominics, tal com desitjava des del moment que n’havia tingut coneixença. El “bou mut” tal com l’anomenaven pel seu silenci, la seva alçada i la seva constitució física, havia estat inicialment format pels benedictins. No agradà als seus que volgués fer-se dominic, una orde, al s. XIII, mendicant i de predicadors, i per aquest motiu fou fet presoner durant una temporada al castell familiar, fins i tot després d’haver pres els hàbits.

Tomàs d’Aquino, però, aconseguí el seu primer propòsit i posteriorment passà uns anys estudiant a Colònia, juntament amb un altre il·lustre doctor de l’Església, sant Albert Magne, que endevinà molt aviat les aptituds del novici. L’any 1252, als 27 anys, va esdevenir professor a la Universitat de París. I tan cèlebres eren les seves classes com ho havia de ser la seva aportació a la teologia. Amb l’Escolàstica Tomàs d’Aquino aconseguí la gran reformulació de la teologia cristiana a partir de la delimitació entre fe i raó. És la raó la que permet d’ordenar i sistematitzar el que es creu per la fe i és la fe la que il·lumina el que no arriba a entendre la raó. Tomàs d’Aquino va reemprendre l’estudi de la filosofia aristotèlica i en va acceptar l’empirisme i la teoria hilemòrfica que assenyala que la substància està composta per matèria i forma. A París, no només les seves classes a la universitat eren del màxim interès, sinó que el rei sant Lluís li consultava sovint els afers destacats.

Quatre anys de la seva vida els dedicà a la seva obra magna i dins del cristianisme: la Suma Teològica. Aquí hi ha continguda, en un total de catorze volums, la teologia de Tomàs d’Aquino. Per fer-ho parteix de la Sagrada Escriptura, la filosofia, la teologia i la doctrina dels sants. A Sant Tomàs pertanyen igualment les Cinc Vies que, des d’una perspectiva eminentment filosòfica, demostren la necessitat de l’existència de Déu.

Morí als 49 anys, el 7 de març de 1274. Pocs mesos abans de morir tingué una visió i va deixar d’escriure. Per Tomàs, a partir d’aquell moment, tot el que havia escrit no era res en comparació amb el que acabava de veure.

Tomàs d’Aquino no havia mantingut el vaixell a port. De la seva terra d’origen sortí cap a Colònia i París. Durant tota la seva vida destacà no només per les seves privilegiades memòria i intel·ligència, sinó igualment per la delicadesa que se li coneixia en el tracte i el sentiment. Defensor dels seus principis teològics i filosòfics promogué igualment que mai s’havien de criticar les persones sinó les seves idees. El seu caràcter el conduïa igualment a posar tota la seva obra sempre a valoració de l’Església. No en defugí de cap manera la seva primacia.

És patró d’Escoles, Universitats i estudiants catòlics i de Teologia. L’Església en fa memòria cada 28 de gener. És la memòria del sant que instà a no mantenir el vaixell sempre a port.