Sant Josep, patró de l'Església Universal

El papa Pius IX declarà Sant Josep patró de l’Església Universal en el Concili Vaticà I, l’any 1870, per la insistència dels fidels i dels bisbes assistents al concili.

Ignasi, bisbe d’Antioquia, segles abans, havia emprat el terme catòlica, referit a l’Església, provinent de l’adjectiu que significava universal, en una de les seves epístoles als cristians d’Esmirna. Era l’any 107 dC i Ignasi era traslladat de Síria d’Antioquia cap a Roma, camí del martiri. Ignasi d’Antioquia feia referència, d’aquesta manera, a una Església no dividida, mentre encoratjava les comunitats per on passava i les exhortava a no deixar la tradició dels apòstols.

Al segle XXI, tots els batejats “de qualsevol estat o condició” units per una mateixa fe en Jesucrist formen part de l’Església Universal. D’aquesta manera, la vocació a la santedat de tot cristià és igualment universal, s’adreça a tothom, tal com constatà el Concili Vaticà II a la Constitució Dogmàtica Lumen Gentium:

“És, doncs, evident que la crida a la plenitud de la vida cristiana i a la perfecció de la caritat s’adreça a tots els fidels, de qualsevol estat o condició, i amb aquesta santedat es promou, àdhuc en la societat temporal, un estil de vida més humà” (LG 5, 40)

L’Església, no es cenyeix, doncs, a cap límit social, geogràfic o cultural, encara que, les persones, sí que estan inserides en un medi concret.

Henri de Lubac, jesuïta que participà activament en el Concili Vaticà II, ja havia tractat el caràcter universal de l’Església en obres seves anteriors. A Catholicisme, l’any 1938, anticipava, en certa manera, les qüestions que en el segle posterior es qüestionaria l’Església:

“L’Església no és catòlica per estar actualment estesa per tota la superfície de la terra i comptar amb un gran nombre d’adeptes. Ja era catòlica el matí de Pentecosta, quan tots els seus membres cabien en una sala petita, era catòlica quan les onades dels pobles arrians semblaven submergir-la, i encara seria catòlica demà malgrat que apostasies massives li fessin perdre gairebé tots els seus fidels. Essencialment la catolicitat no és qüestió de geografia ni de xifres. Si bé és veritat que ha de desplegar-se necessàriament en l’espai i manifestar-se als ulls de tots, no és, malgrat això, de naturalesa material, sinó espiritual.”

Pertànyer a l’Església, en tant que universal, no deixa posar cap tanca al missatge de l’Evangeli. Res no pot fer que el missatge sembli inaccessible, inabastable o no permès per a segons qui. Saber-se Església demana, doncs, de trobar els mitjans i les forces per encoratjar. Igual com feien els primers membres de l’Església el matí de Pentecosta, els primers cristians sota l’amenaça del martiri, i com han fet els cristians de tots els temps, encoratjar a transmetre i viure la gran riquesa espiritual que ens ha estat donada: el missatge de Crist que viu en la mateixa Església.