L'essencial per al cristià

El Papa Francesc, en el viatge apostòlic que ha fet aquests dies al Regne de Bahrain, al Golf Pèrsic, en l’homilia pronunciada amb motiu de la Missa per la Pau i la Justícia al Bahrain National Stadium, ha fet memòria de la gràcia que cal demanar sempre: “Una gràcia que cal demanar amb insistència: ‘Jesús, tu que m’estimes, ensenya’m a estimar com tu. Jesús, tu que em perdones, ensenya’m a perdonar com tu. Envia damunt meu el teu Esperit, l’Esperit de l’amor.’ Demanem això. Perquè tantes vegades presentem al Senyor moltes peticions, però això és l’essencial per al cristià, saber estimar com Jesucrist. Estimar és el do més gran, i el rebem quan fem espai al Senyor en la pregària.”

La primera part d’aquest fragment de l’homilia podria convertir-se, per la seva aparent senzillesa, en una pregària per a infants. Si agafem tot el fragment de l’homilia podria esdevenir una pregària per als cristians de qualsevol edat, per a la pregària personal, per a la pregària comunitària, per a cloure una sessió sobre la pregària, o sobre la gràcia, o sobre els dons que rebem del Senyor.

Hem celebrat, fa una setmana, durant dos dies seguits, 1 de novembre, dia de Tots Sants, i 2 de novembre, dia dels Difunts, la memòria d’aquells que hem estimat i ja no són amb nosaltres, la memòria d’aquells que per les seves vides admirem i volem imitar com a cristians. Tots ells, els que hem conegut i els que no hem conegut, els apleguem en una mateixa memòria perquè de manera semblant i diferent a la vegada ens han donat a conèixer i ens han descobert el camí de la fe, que és el camí de Jesucrist. Els recordem, però, no pel que hagin pogut o volgut transmetre sinó pel que són i han estat per a nosaltres.

Les qüestions i els interrogants dels cristians per conèixer i saber viure l’estil de vida que ofereix Jesucrist son interminables i molt cerquen d’apropar-se a aquells que de diverses maneres poden anar oferint respostes. Dels que no hem conegut en vida en fem memòria pel testimoni de vida i obra que ens han deixat. Els que s’han conegut en vida ja no es recorden per les respostes, que possiblement han quedat integrades en la manera de viure i creure de cadascú, sinó que son recordats perquè han estat instruments de la gràcia de Déu i d’ells n’hem rebut el seu Esperit d’amor que, entre d’altres coses, condueix a la reconciliació amb un mateix i amb els altres.

És un do de l’Esperit que podem obtenir si aconseguim de fer espai al Senyor en la pregària i és un do que, tal com sabem pels que ens han precedit, no es queda cadascú per a si mateix sinó que creix i s’escampa.