“Vols donar un sentit a la teva vida? Vine a conèixer-nos.” Ho deia un rètol, o un pòster, en un entorn per on passaven joves i adolescents d’entre tretze i divuit anys. Devia estar fet expressament, però no hi constava el nom de cap associació o entitat que permetés relacionar al moment d’on provenia el missatge amb els que per mitjà d’ell es volien donar a conèixer. Sense un remitent clarament visible el missatge no deixava de transmetre una certa ambigüitat, al mateix temps que curiositat, com, de fet, devia ser la intenció. Es prestava a diverses interpretacions que podien anar des d’un grup musical fins a un d’esportiu, passant per un de parroquial, catequesi, revisió de vida o semblant.
El rètol, presentat d’aquesta manera tan directa, s’adiu perfectament al que fa més de dos mil anys ofereix el cristianisme als seus fidels: un sentit a la vida, una manera de viure, algú a qui seguir, Jesucrist. Segons, però, el remitent que trobem al missatge del rètol la percepció del receptor serà diferent. Si és un club esportiu sabem que sempre va bé fer esport, si és un grup musical ens pot atraure molt sí hi tenim afinitat, si és un grup parroquial possiblement remetrà a un seguit de qüestions que faran força difícil que la gent s’hi acosti. En aquest cas, la intenció inicial de trobar un sentit a la vida quedarà oblidada o descartada de seguida. Els prevencions resulten ben conegudes: anar a missa o participar en cerimònies que resulten avorrides perquè no se’ls troba el sentit; percepció d’un contingut estrictament doctrinal i desvinculat de tota vivència quotidiana; i Sagrades Escriptures presentades com un missatge allunyat de la vida de cada dia. Sembla que ja es conegui tot el que hi ha al darrere i que no atregui gaire d’acostar-s’hi. S’oblida, d’aquesta manera, que donar sentit a la vida no és cosa fàcil i que el goig de trobar-lo pot passar desapercebut davant del suposat esforç. No és estrany quedar-se a la superfície i no anar al fons de la qüestió. Queda d’aquesta manera amagada la riquesa de la lectura i meditació de la Sagrada Escriptura; el coneixement humà i espiritual que es fa de l’altre i d’un mateix. I, potser amagada igualment, la possibilitat de l’encontre personal amb Déu que, sense saber mai quan ni on pot tenir lloc, no deixa de ser decisiva per a la fe del cristià.
Malgrat que el missatge de la Bonanova de Jesucrist no ha deixat mai d’escampar-se, per les informacions estrictament basades en xifres sabem que actualment la presència de fidels a les esglésies i als grups d’Església no para de disminuir. Se’n poden suposar alguns dels motius: hom s’acosta cada vegada menys als temples i als àmbits eclesials i d’aquesta manera és difícil de sentir-ne el missatge que allà es transmet; el missatge que es transmet no insisteix tant en una proposta de vida com molt centrat en qüestions estrictament morals i doctrinals que semblen no tenir cabuda en la nostra societat; i, un Evangeli del qual sembla no percebre’s el contingut humà i espiritual que presenta.
En contraposició a aquestes qüestions sabem que el cristià que ha descobert el missatge no deixarà mai de tornar-hi perquè vagi alimentant sempre la seva vida.
Els deixebles de Jesús no van trobar cap rètol amb una frase inspiradora que els convidés a donar sentit a llurs vides. Els deixebles van tenir l’encontre personal amb el Mestre que els canvià la vida per sempre. Els deixebles d’Emmaús, amb el Crist ressuscitat, sentien com els seus cors s’abrusaven i el reconegueren en el moment de partir el pa.
Les Sagrades Escriptures en van plenes de frases inspirades i inspiradores per als membres de l’Església i per a aquells que en viuen allunyats. Són escrits de fa més de dos mil anys i encara són vigents del tot. Igual de vigent deu ser, doncs, l’estil de vida que ens proposa Jesucrist ara fa vint segles i, encara, en l’actualitat.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.