L’art com a expressió del Transcendent al segle XXI

“Déu no és una cosa abstracta, sinó un Pare. Aquí, Ignasi s’adona que és salvat, s’allibera de si mateix i és capaç de servir i veure els altres. Aquest és el canvi que aquí té lloc.” D’aquesta manera presentà l’artista i jesuïta eslovè Marko Rupnik el conjunt de 550 m2 de mosaic que realitzà, amb el seu equip d’una vintena de col·laboradors de deu països diferents, al Santuari de la Cova de Sant Ignasi de Manresa, el mes de març de 2021. Per l’artista, la seva obra voldria plasmar el que va fer Sant Ignasi: “passar d’un catolicisme declarat a una fe viscuda”.

Quan ens acostem a la Cova, on fa cinc segles Ignasi rebé el do dels Exercicis, hi trobem, des de fa un any, a l’església barroca, els mosaics a les vuit capelles que contenen les quatre setmanes dels Exercicis Espirituals. El mosaic és el material que ja utilitzaven els primers cristians, i és a través d’aquest mitjà que Rupnik aconsegueix l’expressió del seu art. Els rostres els ha treballat molt, ja que les expressions son les que fan diferents cada persona i així ho mostra. En les escenes hi trobem la tradició ortodoxa i la llatina en comunió de germans, i el material del mosaic, universal com l’Església, prové de tot el mon.

Rupnik és anomenat el Miquel Àngel del segle XXI. “Anem a fer mosaics allà on l’Església ens demana”, explica. La seva és una mostra de l’art com a expressió del Transcendent al segle XXI. L’art, llenguatge emprat per la humanitat per apropar-nos al Misteri de Déu. Rupnik demostra abastament la vigència d’aquest llenguatge per apropar-nos al Transcendent, malgrat que la pregunta sobre l’existència o presència de Déu en les vides de molta gent sembla que tendeixi a disminuir. No és fàcil comunicar l’experiència de Déu als nostres dies i fer-ho mitjançant una obra com la de Rupnik té un valor testimonial molt gran.

La funció de l’artista en la transmissió de la fe ha estat molt valorada al llarg de la història de l’Església. Mostra d’això és l’atenció que han dedicat als artistes tres pontífexs diferents: Pau VI, Joan Pau II i Benet XVI.

Pau VI s’hi adreçà en la clausura del Concili Vaticà II en el Discurs als artistes: “És aquest el vostre ofici, la vostra missió: el vostre art consisteix, certament, a entendre els tresors del cel, de l’esperit, i revestir-los de paraula, de color, de formes, d’accessibilitat”.

Joan Pau II, en la Carta als artistes, els deia: “Estimats artistes, sabeu molt bé que hi ha molts estímuls, interiors i exteriors, que poden inspirar el vostre talent. No obstant, en tota inspiració autèntica hi ha una certa vibració d’aquell «alè» amb què l’Esperit creador impregnava des del principi l’obra de la creació. Presidint sobre les misterioses lleis que governen l’univers, l’alè diví de l’Esperit creador es troba amb el geni de l’home, impulsant la seva capacitat creativa. El toca amb una espècie d’il·luminació interior, que uneix al mateix temps la tendència al bé i al bell, despertant en ell les energies de la ment i del cor, i fent-lo així apte per concebre la idea i donar-li forma en l’obra d’art. Es parla justament aleshores, si bé de manera anàloga, de «moments de gràcia», perquè l’ésser humà és capaç de tenir una certa experiència de l’Absolut que li transcendeix.”

Benet XVI, en la Trobada a la Capella Sixtina, el novembre de 2009, parlava igualment als artistes: “La fe no treu res al vostre geni, al vostre art. Encara més, els exalta i els nodreix, els anima a travessar el llindar i a contemplar amb ulls fascinats i commoguts la meta última i definitiva, el sol sense crepuscle que il·lumina i fa bonic el present.”

Si en la Sagrada Escriptura és on hi ha la comprensió que podem tenir de Déu, en l’art hi trobarem l’expressió de l’experiència que l’artista ha fet del Transcendent. Tots volem acostar-nos-hi i, gràcies a l’art, això resulta, encara, possible.