Mamdani

Escric això el dimecres dia 5 de novembre al dematí, després de saber l’elecció de Zohran Mamdani com a alcalde de Nova York. Ho escric a Castellar de N’Hug, amb els ulls embriagats dels fantàstics colors de tardor de l’Alt Berguedà que m’han acompanyat per la carretera des de la Pobla de Lillet fins aquí, i contemplant la poderosa façana de l’església de Castellar. L’església està oberta i molt ben cuidada, gràcies sobretot a l’interès de l’ajuntament, que la considera un dels atractius del poble. La pena és que només s’hi diu missa quatre cops l’any, malgrat que els dissabtes i diumenges aquí s’omple de visitants. Sap greu. Però anem al tema. Ho deien totes les enquestes, però fins avui no s’ha confirmat. Zohran Mamdani, de 34 anys, de pares indis, nascut a Uganda, i de religió musulmana, ha estat elegit alcalde de Nova York. Amb poques dècimes més del 50 per cent dels votants, però suficient. La meitat dels votants novaiorquesos l’han triat a ell. Mamdani forma part del grup del Partit Demòcrata que s’anomena Socialistes Democràtics d’Amèrica, com el veterà Bernie Sanders o la congressista de 36 anys Alexandria Ocasio-Cortez. Mamdani propugna coses tals com no deixar el tema de la seguretat ciutadana en les exclusives mans de la policia, sinó vetllant també per una vida digna per a tothom, que és un molt bon antídot contra la delinqüència; facilitar productes infantils com ara bolquers als qui ho necessitin; crear un equip de salut mental per atendre les persones amb aquest tipus de problemes i treure’ls del cicle de la violència si és que hi ha entrat; canviar radicalment el to de la política contra els immigrants de Donald Trump; reduir l’ús de les armes; prendre mesures contra el canvi climàtic; i així successivament. I, en una ciutat amb un lobby jueu tan potent com Nova York, ha manifestat el seu suport a la causa palestina. I, finalment, els seus tres eslògans, que no em queda clar com es concreten, però que indiquen la mar de bé cap a on va tot plegat: autobusos gratuïts, guarderies gratuïtes i congelació de lloguers. Jo no sé si Mandani podrà dur a terme els seus projectes, i quin futur tindrà aquesta rotunda manifestació de la voluntat de canvi d’un nombre de gent tan gran, tenint en compte que Trump està disposat a fer el que sigui perquè fracassi, i les potentíssimes maquinàries del poder nord-americà també. Però de moment, val la pena alegrar-se per aquesta victòria en un lloc tan significatiu com Nova York, emblema del capitalisme i emblema del supremacisme WASP (White Anglo-Saxon Protestant). I, juntament amb això, pensar que aconseguir canvis importants de plantejaments és una cosa possible. Per exemple, en això que comentava al principi sobre l’endarreriment eclesial a l’hora de reformar el que s’ha de reformar, un endarreriment que provoca que a Castellar de N’Hug no tinguin missa el diumenge. O, per exemple també, per respondre amb força a les amenaces de retrocessos polítics i socials que ens assetgen per totes bandes. Que Déu beneeixi Zohran Mamdani.