×

Missatge d'avís

The service having id "_mobile_whatsapp" is missing, reactivate its module or save again the list of services.

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

A hores d’ara, migdia d’avui divendres 6 de novembre de 2015, s’haurà fet públic, de manera oficial, que el bisbe Juan José Omella serà el pastor de l’arxidiòcesi de Barcelona en els propers anys. Estic convençut que, de les mans del papa Francesc, Déu ens ha fet un bon regal, un regal oportú. N’estic agraït.

Vaig tenir l’oportunitat de tractar el bisbe Omella ja fa alguns anys, quan ell es va estrenar en ministeri propi de l’episcopat com a bisbe auxiliar de l’arxidiòcesi de Saragossa. Ja aleshores vaig adonar-me que era una persona propera, cordial, lúcida i atenta, amb un extraordinari sentit d’Església, como no podia ser d’altra manera. Ben segur els anys de servei a les diòcesis de Basbastre i de Calahorra y La Calzada-Logroño l’han enriquit amb l’experiència pròpia de l’exercici del ministeri episcopal. I no és gens irrellevant que, no fa pas gaire, el mateix papa Francesc l’hagi cridat a formar part d’una de les Congregacions més influents del Vaticà, la Congregació responsable de vetllar per la selecció dels futurs bisbes. Aquest gest ja feia pensar que el Papa li encomanaria el govern d’una de les arxidiòcesis de més relleu a Espanya. Així ha estat.

S’ha dit i repetit que l’elecció del bisbe Omella per a substituir el nostre estimat Lluís Martínez Sistach ha estat una decisió molt personal del papa Francesc, precisament perquè és públic que ambdós comparteixen la mateixa manera de pensar pel que fa a les necessitats de renovació de l’Església en la situació en què ens trobem.

Si això es així, hem de pensar que el bisbe Omella també comparteix la manera de pensar del papa Francesc sobre el tarannà que ha de mostrar el pastor d’una diòcesi. Francesc ha escrit: “El bisbe sempre ha de fomentar la comunió missionera en la seva Església diocesana seguint l’ideal de les primeres comunitats cristianes, on els creients tenien un sol cor i una sola ànima. Per això, de vegades anirà al davant per indicar el camí i cuidar l’esperança del poble, altres vegades estarà simplement enmig de tots amb la seva proximitat senzilla i misericordiosa, i en ocasions haurà de caminar al darrere de poble per ajudar els ressagats i, sobretot, perquè el ramat mateix té el seu olfacte per trobar nous camins. En la seva missió de fomentar una comunió dinàmica, oberta i missionera, haurà d’encoratjar i procurar la maduració dels mecanismes de participació proposats pel Codi de Dret Canònic i altres formes de diàleg pastoral, amb el desig d’escoltar tothom i no sols alguns que li acariciïn les oïdes. Però l’objectiu d’aquests processos participatius no serà principalment l’organització eclesial, sinó el somni missioner d’arribar a tots” (Evangelii Gaudium, 31).

Torno al començament. N’estic segur, el papa Francesc ha pres la decisió oportuna i ens ha fet un bon regal. En dono gràcies a Déu.