Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

El passat dimarts dia 24, un parell d’hores després de veure publicats els nous currículums de l’assignatura de Religió Catòlica en el BOE, vaig tenir la gosadia de redactar una breu reflexió sobre el canvi profund que aquests nous currículums comportaven respecte a la situació anterior. Vaig fer-ho ben conscient que la polèmica no trigaria a ocupar amplis espais en el mitjans de comunicació. No em vaig equivocar. Tots n’hem estat testimonis.

Molts dels comentaris publicats no s’han referit al caràcter del nous currículums, sinó a detalls concrets clarament descontextualitzats, amb un manifest afany de desprestigiar una assignatura que, segon alguns, hauria de ser definitivament esborrada del mapa acadèmic. Per aquest motiu, s’ha atribuït als currículums de Religió una finalitat que no té res a veure amb les raons que justifiquen la seva presència a les aules de les nostres escoles.

Aquest fet em mou a ampliar una mica més algunes de les afirmacions que vaig exposar fa una setmana, sense cap desig de provocar polèmica, si bé no ignoro que els meus arguments no apagaran el foc que altres maldaran per mantenir encès, per raons que jo no podré compartir. Em referiré a cinc principis.

Primer. Heus aquí una afirmació que hauria de ser totalment innecessària: la presència de l’assignatura de Religió a les escoles respon al dret dels pares a assegurar que els seus fills hi rebin una formació religiosa d’acord amb les seves conviccions. Perquè es tracta d’un dret fonamental que els pares l’han de poder exercir amb plena llibertat. Les Administracions educatives l’han de garantir.

Segon. Si els ensenyaments de la religió catòlica, com els d’altres religions, han d’ocupar un lloc en l’àmbit acadèmic escolar, l’assignatura de Religió ha de tenir la mateixa dignitat i ha de ser impartida amb el mateix rigor i el mateix horari que les altres assignatures optatives, ni més ni menys. Res d’estrany que els mètodes i els criteris d’avaluació siguin anàlegs, i que els professors i professores de Religió puguin compartir un enriquidor treball interdisciplinar amb els seus companys. 

Tercer. L’educació escolar es fonamenta sobretot en la transmissió sistemàtica i crítica de la cultura. Per tant, a les classes de Religió Catòlica és normal que els ensenyaments constitueixin una proposta de caràcter cultural que pot ser oferta a tots els nois i noies que la desitgin, siguin quines siguin les seves opcions personals de fe. La catequesi que es realitza en el si de les comunitats cristianes és una altra cosa: es realitza en un àmbit diferent, amb una finalitat diferent, destinataris diferents i mètodes diferents.

Quart. Els qui hagin llegit amb atenció la part introductòria dels nous currículums de l’assignatura de Religió Catòlica, i recordin com eren els currículums que els han precedit, s’hauran adonat de seguida que la finalitat i el caràcter dels nous currículums són molt diferents de la finalitat i el caràcter dels anteriors. Per aquest motiu, vaig gosar escriure que, a partir d’ara, les classes de Religió podran ser objecte d’un canvi profund, de tal manera que podrem parlar d’un abans i un després.

Cinquè. Els mestres i professors de l’assignatura de Religió realitzen una tasca encomiable, malgrat les dificultats. Si ara entre tots fem un pas endavant en la bona direcció, la classe de Religió guanyarà prestigi i prestarà un bon servei als adolescents i joves que hi participin. Aquests sortiran de les escoles havent après a intervenir eficaçment en el diàleg intercultural i interreligiós: hauran establert relacions positives i constructives amb persones i comunitats d’altres creences, mercès a un coneixement mutu i a una convivència cordial en l’ambient formatiu propi del centre escolar.

Això no obstant, algunes frases de la segona part dels nous currículums han provocat confusió. És cert. Tretes del context, han estat objecte de lectures que han desconcertat moltes persones. Ben segur que els autors d’aquests currículums ho hauran reconegut. Però aquesta realitat no ens ha d’impedir que, amb lucidesa, descobrim que l’any 2015 pot donar un tomb a la situació en què fins ara s’ha trobat la classe de Religió a moltes escoles. A parer meu, aquesta és una bona notícia. Feia anys que l’esperàvem.