Vés al contingut
Per Francesc Riu i Rovira de Villar .

Tots estarem d’acord a reconèixer que el projecte de la nova llei educativa, en tràmit en el Senat, té mala premsa. Més ben dit, té molt mala premsa. Les causes d’aquesta mala imatge són múltiples i diverses. El procés seguit des del primer moment de gestació d’aquest projecte de llei no ha estat l’adequat, i ningú s’hauria de sorprendre si, un dia, el ‘naixement’ de la LOMCE no fos motiu de joia compartida. Haurem perdut una nova oportunitat de fer una bona obra. Ben lamentable, certament. Hakuna matata!

Dit això, pot ser oportú fixar l’atenció en un detall que considero molt rellevant. Imaginem-nos que som espectadors d’una representació teatral. Asseguts a butaques de la platea, ens deixem portar per la llum projectada per uns focus molt potents que guien la nostra mirada a llocs diferents de l’escenari, un rere l’altre. És molt fàcil descobrir els detalls de cada un d’aquests llocs, plenament il·luminats en els moments oportuns segons el guió. En acabar la representació, ens haurem quedat sense saber què ha passat en els llocs que els focus no han il·luminat en cap moment.

Em fa la impressió que, amb el projecte de LOMCE, ha succeït una cosa semblant. Per motius molt diversos, els mitjans de comunicació ‒i els qui els dirigeixen‒ només ens han mostrat alguns aspectes d’aquest projecte, no pas tots, ni els més importants. No tots els racons han estat degudament il·luminats perquè tots els qui hi estiguessin interessats poguessin fixar-hi la seva atenció.

Dic això perquè el veritable nucli de la nova llei educativa és a dir, la gran qüestió que en el fons la justifica, pràcticament no ha estat objecte de debat, mentre altres aspectes molt menys importants han estat reiteradament comentats, sobretot si eren útils per a fomentar una actitud de rebuig del conjunt del projecte.

No dic que no hi hagi motius per estar en contra d’algunes opcions del projecte de LOMCE, que poden ser inoportunes. Tots som lliures a l’hora d’opinar sobre tot el que és discutible. Em limito a afirmar que el veritable nucli de la LOMCE, que és la nova concepció de currículum escolar i les conseqüències que se’n derivaran, que no seran ni poques ni irrellevants, en la pràctica no han estat objecte de debat. M’agradaria saber per què. ¿No serà aquesta la qüestió més transcendental quan es tracti d’impulsar i valorar la qualitat de l’educació?

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.