Què en farem, de la LOMCE?

És molt possible que el que avui escriuré no sigui ‘políticament correcte’, però sento un impuls interior que em mou a fer-ho. Des d’ara mateix expresso el desig de no ferir la sensibilitat de ningú.

Ara el text del Projecte de Llei Orgànica sobre la Millora de la Qualitat Educativa és objecte de debat en el Congrés dels Diputats, i tot fa pensar que la nova Llei serà aprovada en el proper mes de novembre. Les escoles s’hauran de preparar per a incorporar alguns canvis en els processos d’ensenyament i aprenentatge, per tal que el joves acabin la seva escolarització amb una formació més adequada a les noves necessitats. Altres països europeus ja ho han fet. Espanya, encara no. Em refereixo al nucli de la reforma, no a aspectes conjunturals que no hi tenen relació directa.

No tothom hi està d’acord, a canviar mètodes i criteris que han arrelat profundament en el terreny de l’educació escolar. Però ens cal ser realistes. Les escoles necessiten renovar-se, i la política de continuar fent el que estem habituats a fer no és la que una societat immersa en un ritme accelerat de canvi reclama avui. Els joves surten de les nostres escoles amb una formació que no els facilita l’accés al món laboral. Les nostres Universitats pateixen el mateix mal que les escoles d’educació secundària. No totes fan el que està previst en el Procés de Bolonya. Aquest és el seu problema. Però és un problema molt greu per al conjunt de la societat.

Alguns, per defensar-se del ‘perill’ d’una nova reforma del sistema educatiu, adverteixen que les escoles no poden aguantar tants canvis: vuit lleis educatives des de 1978! Siguem sincers. El sistema educatiu que avui tenim és el que la LOGSE va establir l’any 1990. Els fruits, tots els coneixem. I la LOGSE va canviar el sistema educatiu establert l’any 1970!

Què passarà amb la LOMCE? Dependrà de cada escola. Les escoles que desitgin renovar-se i posar-se al nivell que la nova societat requereix, tindran una nova oportunitat de fer-ho i milloraran el seu servei als alumnes i a les famílies. Sí, ja he dit que el que avui escriuria no seria ‘políticament correcte’.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.

Sobre aquest blog

No pretenc ser original. L’any 1983 el papa Joan Pau II va utilitzar l’expressió nou ardor quan es va referir per primera vegada a la necessitat que aleshores l’Església tenia d’una nova evangelització. L’any 2007 els nostres bisbes van utilitzar aquesta mateixa expressió per indicar com havíem de realitzar l’anunci de l’Evangeli en la situació en què l’Església de Catalunya es trobava en aquells moments. Van explicar-ne el sentit en la seva carta pastoral Creure en l’Evangeli i anunciar-lo amb nou ardor. A parer meu, una característica de la nova evangelització que ara impulsa el papa Benet XVI ha de ser precisament aquesta: requereix un ‘nou ardor’ en la vida i l’acció de l’Església i en la vida i l’acció dels seguidors de Jesús. En aquest bloc em proposo exposar reflexions relacionades amb la proposta pastoral coneguda com a nova evangelització, i em plaurà molt que els qui les llegiu també hi manifesteu la vostra opinió.

Francesc Riu i Rovira de Villar

Sóc salesià prevere, i l’àmbit en el qual he realitzat la meva acció pastoral ha estat el món de l’educació, en particular el de les escoles cristianes de Catalunya, a les quals he dedicat una gran part de la meva vida. Un cop acabada aquesta etapa, a partir de l’any 2006 he tingut l’oportunitat de seguir de prop molt del que s’ha escrit i s’ha fet en relació amb l’anomenada nova evangelització, i he impulsat algunes iniciatives en aquest camp. Crec que ens cal molta pedagogia per donar a conèixer què es proposa la nova evangelització i què podem aportar-hi els qui ens considerem seguidors de Jesús. També m’agradarà exposar la meva opinió sobre el que s’esdevé en el món de l’educació escolar a casa nostra.