En la tradició cristiana de les esglésies ortodoxes, tot seguit de la celebració de Nadal, es commemora la Teofania, el Bateig de Crist, moment que es manifesta la seva aparició pública.
Després de 30 anys de vida oculta, Jesucrist es revela al món, començant pel seu Bateig en el Jordà.
Un cop Joan, el Baptista, batejà, Jesús, sortí de l’aigua. Davant d’ell el cel s’obrí, i Jesús veié l’Esperit de Déu que baixava com un colom i venia damunt d’ell, i una veu digué des del cel: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut.” (S. Mateu,3,16-17)
En aquesta celebració del Bateig del Crist, que es commemora el 6/19, de gener, en el temple de les esglésies té lloc la “Gran Benedicció de l’aigua”. El clergue davant d’un gran recipient, ple d’ella es disposa a beneir-la.
Abans, però llegirà del capítol 55 de la profecia d’Isaïes: “Tal com la pluja i la neu cauen del cel i no hi tornen, sinó que amaren la terra i la fecunden i la fan germinar fins que dona llavors als sembradors i pa per aliment, així serà la paraula que surt dels meus llavis...” es llegiran lectures bíbliques relatives a les aigües del Mar Roig, del Jordà... El sacerdot implora Déu de santificar l’aigua que té al davant. En aquesta aigua farà el signe de la creu i amb una creu a la mà la introduirà dins de l’aigua, tres vegades.
Aquest gest significa Jesús rebent en les aigües del Jordà el baptisme per immersió. Finalment, el sacerdot aspergirà amb l’aigua tot el poble que es troba allà present.
Els cants de cor es faran sentir: “Poeu en aquesta aigua amb joia, germans, perquè aquells que pouaran, la gràcia de l’Esperit és donat invisiblement”.
Aquest ritual que es realitza dins de l’església, també allà on es troba a prop, bé sigui un riu, o el mar, unes fonts, un llac, el poble junt amb el sacerdot aniran a beneir l’aigua.
Prèviament, han estat dins de l’església i s’han beneït les ampolles amb l’aigua beneïda que els fidels s'emportaran a casa seva.
L’aigua estava a l’origen de la vida. En el primer verset del Gènesi llegim que la terra era encara uniforme “tohu-bohu”, “no hi havia res”, també traduït per “caòtica i desolada” i l’Esperit de Déu planava sobre les aigües.
És l’aigua vivificada per l’Esperit que varen néixer tots els éssers vius. Allà on hi és l’aigua, hi ha la vida. Allà on no hi és, és el desert
