Aquest estiu hem sentit molt a prop el foc...hem sentit por, la direcció del vent va determinar la direcció del foc. Rodejats de natura apreciem l’harmonia que es desprèn després de fer una caminada enmig del bosc, contemplar el verd dels arbres, el cant dels ocells... però també contemplem com aquesta natura és víctima del canvi ambiental que afecta a tota la Creació: les fonts i els pous assecats, les rieres seques, el sotabosc que és un veritable polvorí, els rius amb el seu cabal ha baixat i que, justament a causa de la temperatura ambiental, es desborden també causant al seu pas la destrucció.
Després sentim el pols d’una humanitat, en un debat de “raons” temeràries on la vida humana es redueix a una simple carn de canó, per satisfer l'insaciable desig de poder i demostració de força.
La nostra veu, però es troba i comparteix el missatge conscient i sensible que respecta l’entorn, amb la convicció que com humans ens interrelacionem amb els altres regnes, animal i vegetal. I d’això es desprenen iniciatives i organitzacions que es dediquen a pal·liar les mancances i males pràctiques.
Una d’aquestes iniciatives, si parlem de les esglésies ortodoxes, han sorgit del Patriarca Ecumènic de Constantinoble. Tot just ara, l’1 de setembre es commemora l’inici de l’any litúrgic i, des de fa anys es celebren trobades de pregària i reflexions que giren entorn de la Salvaguarda de la Creació.
Al Fanar (Constantinoble), l'1 de setembre continua sent un dia solemne, des de fa molt de temps. El Patriarca Ecumènic celebra l'Ofici de la Indicció (anunci, proclamació), i els jerarques presents signen el còdex de la Gran Església per al nou any: el temps eclesial s'obre sinodalment, en acció de gràcies. A més, aquesta data ha adquirit un nou significat, des de 1989, el Patriarca Ecumènic Dimitrios I va instituir un dia de pregària per la salvaguarda de la creació, iniciativa que va continuar i va desenvolupar el seu successor, el Patriarca Bartomeu, i que va quedar testificada pel missatge dels primats de les Esglésies Ortodoxes reunits el 2008, sobre ecologia, adoptat per la seva Assemblea de Bisbes el 2013, i el Sant Sínode va instituir el 2015 un servei de pregària per la cura de la creació, que se celebra el primer diumenge de setembre.
Més enllà de l'ortodòxia, el Papa Francesc va adoptar l'1 de setembre com el dia de la creació per a l'Església Catòlica el 2015, i moltes denominacions cristianes observen ara un Temps de la Creació de l'1 de setembre al 4 d'octubre. L'elecció és coherent: el dia en què la tradició bizantina situava simbòlicament la creació del món i quan l'Església demana a Déu que “beneeixi la corona de l'any”, i que intercedeixi per la mateixa creació. (Paul Kouzenkov i P. Michel Jeltov).
A Planils, Baix Empordà, aquest dissabte 5 de setembre es celebren les II Jornades d’Ecologia i Creació”. “Aportacions contemporànies del cristianisme ortodox als reptes ecològics globals”. Els ponents a la Jornada son: Josep Maria Mallarach – President de Silene. Llicenciat en Geologia, Màster en Ciències Ambientals i Doctor en Biologia ambiental. Assessor de la Iniciativa del Patrimoni Mundial d’interès religiós de la Unesco, que ha fet missions en diversos monestirs ortodoxos, inclòs el Mont Athos, ens donarà Respostes ecològiques des de la perspectiva ortodoxa. Rosa Maria Pardo, Llicenciada en Història de l’Art, presentarà el “Tapis de la Creació” y Eulàlia Sadurní, Guia de Boscos Terapèutics, impulsora de la recepta verda, als Centres d’Assistència Primària de La Garrotxa, en un programa d’immersions guiades a la natura, ens acompanyarà a una passejada contemplativa pel bosc de Sant Serafí.
També està previst pel 30 de setembre una celebració ecumènica –Temps de la Creació 2026 “Aigua Viva” que tindrà lloc en l’Església de Santa Anna, Barcelona.
En la seva reflexió ens presenten aquest text: “El lema dels Temps de la Creació d’enguany “Aigua Viva”, és una invitació a submergir-nos en la font d’aigua viva que Déu ens proporciona per saciar la nostra set. Perquè la conversió ecològica comença, no amb accions extraordinàries, sinó amb un cor disposat a submergir-se en el sí de les aigües del riu que brota de Déu. Serà units a Ell, que també de nosaltres podran brollar rius d'aigua viva per aplacar la set de la creació.
Temàtica
Grups
