Una tradició ancestral

Durant aquest temps de confinament, de contínues notícies sobre la Covid19, per moments sembla que el món s’ha aturat, com si fos les agulles d’un rellotge que s’han detingut a l’hora de la malaltia letal que pren protagonisme en les nostres vides i que tot gira entorn d’ella. Hem hagut d’aprendre a organitzar-nos i, en gran manera, hem tingut el temps per no deixar de comunicar-nos.

Amb tot aquest estat de coses, un dia d’aquests, vaig rebre la imatge d’un pa, ricament treballat. Ho enviava una persona amiga, des del seu confinament. Es tractava de Dejana, una dona de Bòsnia. Aquest pa (kolach) estava fet per celebrar el Sant de la família, (slava), que és una tradició específicament dels pobles de Sèrbia, Montenegro, Bòsnia, Kosovo... és a dir, ella feia el que, des de segles, aquests pobles han anat transmetent de generació, en generació, en les famílies cristianes i ortodoxes; es tracta d’una tradició ancestral.

Aquest pa que Dejana va preparar, tal com es fa en la regió de Bòsnia, era per celebrar Sant Jordi i, malgrat que aquesta vegada no tenia la companyia dels amics i familiars no per això va deixar de fer-ho. Sovint, en els pobles, en el moment de fer aquest pa hi participen fins i tot els veïns, nens i nenes que ajuden a fer els motius que l’adornaran, senzillament amb els ingredients de farina i aigua. Realment són moments molt compartits.

Tot això es beneeix en l’església en un ofici propi per a la Slava. El seu sentit profund és que els membres de la família que celebren aquesta festa, molt particularment, es recorden de la vida i dels actes del sant que commemoren i ho comparen amb llur pròpia manera de viure. Conscients de llurs diferències, el prenen com a exemple i així celebren aquell que és llur protector i intercessor davant del Senyor.

Aquest dia de la Slava també presenten un pastís, anomenat Colyba fet de grans de blat, amb nous i fruits dolços, en record dels difunts de la família. El sentit que estigui fet amb grans de blat, és en referència a la paràbola que diu: “Si el gra de blat, quan cau a la terra no mor, queda ell tot sol, però si mor dona molt de fruit”, i que hi hagin dolços és perquè el record de l’ésser estimat és dolç.

Cal dir que en les comunitats ortodoxes, de tots els països com Grècia, Romania, Bulgària, Rússia, Geòrgia, i en d’altres, com a Catalunya, és molt tradicional presentar pans i pastissos, més o menys elaborats, per fer-los beneir en les esglésies en certes festivitats: Nadal, Pasqua, commemoració de Sants, Ofici de difunts...

Aquell dia, malgrat confinats, vaig rebre amb alegria aquesta imatge, tan bonica i preciosa. Una veritable artesania que ens mostra la bellesa i la bonesa de les mans que ho treballen, tot transmetent amb amor la tradició ancestral de tots uns pobles que estimen Déu i els seus Sants. Al mateix temps, guarden la memòria dels seus amics i familiars difunts, de Memòria Eterna!, com resa el final de la pregària.