Na Maria, de bon matí, s’aixeca i va buscar la llenya per encendra la llar de foc. Fa fred. És Nadal. Vol preparar l’estança perquè la família, quan s’aixequi, trobi el caliu que cal.
Mentrestant, les noticies del Covid continuen... Quin Nadal tan especial! pensa, quan tota la humanitat es troba sotmesa a la incertesa, al dolor i a la mort.
La nit abans havia anat a una petita capella que es troba al bell mig del Baix Empordà i ara, interiorment recitava una de les pregàries que es cantaren: “Avui la Verge dóna a Llum l’Etern i la terra ofereix una gruta a l’Inaccessible; el àngels i els pastors el lloen i els mags amb l’estrella avancen, doncs ha nascut per nosaltres, un petit infant, Déu Etern”.
Mentre encén la llenya en la llar rumia i pensa... com és possible que un esdeveniment extraordinari que es va produir, ara farà més de dos mil anys, continua transmetent ‘sent any, rere any. L’Emmanuel “Déu és amb nosaltres” s’actualitza i es repeteix com una lletania, penetrant el missatge en l’interior de la persona.
Maria intenta recordar les paraules del professor de teologia, que uns dies abans, parlant de la Nativitat de Nostre Senyor, senyalà que, el Nadal consta de tres estadis:
El Nadal Còsmic, el Nadal Històric i el Nadal Meta-històric i, referint-se en aquest últim que correspon al nostre nou naixement i l’esdeveniment de Déu amb nosaltres, té lloc en el temps de Déu, com també, en l’ara i l’avui, amb la participació conscient del nostre raciocini i la nostra voluntat. En la més profunda i negre foscor de la nostra cova es realitza aquest Nadal, més enllà de la història, perquè som incorporats per aquest Misteri en el Temps Diví.
Un fort espetec de la llenya la fa retornar en el temps de l’ara i de l’avui... un foc viu calenta ja l’estança i la taula està ja preparada... al poc temps els membres de la família van apareixent i tots dient: Bon Nadal! Bones Festes a tothom!
Per uns moments, la Llum i l’Esperit de Nadal inunda els cors, creant una atmosfera en què la persona, dins de les tragèdies del món, troba un espai en el que la Bona Nova es deixa sentir i es percep un estímul i una embranzida, per afrontar les bandejades que li depari l’esdevenidor.
Sí, la Maria viu el seu present, com quelcom a realitzar, fixant-se en les “petites coses” i donant sentit a la seva vida, com també buscarà en el seu interior el caliu que necessita de Déu, per poder seguir encenent el foc.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.