Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Ressona encara en el nostre interior aquests dies passats en què la reflexió dels 40 dies de la Quaresma, havien donat pas al clam de la Pasqua, on tot es torna Llum i Esperança, on el missatge es proclama arreu del món cristià, malgrat aquest cop era del tot diferent! Sense l’escalf de les persones al costat, tots dins del nostre refugi domèstic, però el missatge, malgrat l’aïllament,  es va fer sentir: Crist ha ressuscitat!. Cristo ha resucitado! Hristos voskrese! Hristos a enviat! Jristos anesti! Cristo berbiztua! En veritat, ha ressuscitat!. Un clam que no és retòric, és un clam que ens endinsa en una altra dimensió, com es el món de la fe. 

Ara, m’agradarà parlar d’un àngel, que l’anomenen l’Àngel Blanc (Beli Andjeo, en serbi) conegut amb aquest sobrenom, ja que es tracta al mateix temps de l’àngel de la Resurrecció.  Per això és necessari fer un viatge, i ho serà a través de l’art i d’una imatge considerada sagrada. El destí és el monestir ortodox de Mileseva,  que va ser fundat l’any 1230, i es troba en una vall,  al costat del riu que porta el mateix nom, al sud-oest de Sèrbia. És un dels monestirs més estimats del poble serbi. 

En l’interior, en una de les parets s’hi troba una pintura al fresc en el que està representat l’Àngel Blanc, que anuncia a les dones mirròfores (portadores de mirra), que anaven a  ungir el cos de Crist,  que la tomba és buida. La pintura està significant el capítol 28, 1-7 de l’Evangeli segons Sant Mateu.  Aquesta iconografia és una de les millors representacions de l’art medieval serbi i europeu.  Influenciada per l’art religiós bizantí, i que va ser realitzada al mateix temps que la fundació del monestir. 

El 1459 els otomans van incendiar-lo i més tard, en varies ocasions, patiria   destruccions en mans del turcs. Amb el temps va ser reconstruït de nou. 
En el s. XVI, la imatge de l’àngel va ser ocultada, en tapar-la amb una altra pintura. No serà fins el s. XX, mentre es restaurava el monestir i es retirava la capa  que havia al damunt, que va sorgir novament l’àngel amb tot el seu esplendor, juntament amb les dues dones. S’havia conservat extraordinàriament. 

Aquesta pintura al fresc va tenir un reconeixement mundial per la seva bellesa i la seva llum.  Tant és així que l’any 1962 la imatge va ser enviada per via satèl·lit d’Europa a Amèrica, com a missatge de pau i d’esperança.  I no seria l'única vegada que s’enviaria a l’espai.  

Tornant a casa, en recolliment, voldria ara que aquest missatge ple de vida  arribés als cors sofrents que, dins seu, esperen  trobar paraules de consol i de llum. Un agraïment profund i sincer per a tots aquests “àngels” d’aquí a la terra que ofereixen la seva vida per estar al costat dels malalts i Memòria Eterna per a les persones que han traspassat. 

El rostre de l’Àngel és símbol de la bellesa interior i  transmet un anunci extraordinari: La Vida sobreviu a la Mort, a través d’Aquell, que segons les seves paraules és: “El Camí, la Veritat i la Vida”. És per això que l’Àngel quan es dirigeix a les dones, els hi diu: “No tingueu por, vosaltres, ja sé que busqueu Jesús, el crucificat. No és pas aquí; ha ressuscitat, tal com ho havia dit”. 

Les nostres pors i els nostres plors, davant del missatge, es transformen en una Llum nova. Heus aquí el paradigma.