Regalant rialles i emoció a les dones de Wad-Ras

Una sala de projecció més plena que altres anys. Les dones estan a l'expectativa davant el que volem presentar. Per descomptat que si no els agrada s’aixequen i se’n van. Ja hi tinc experiència.

De bon començament, a les primeres paraules, que els hi dedico abans de la projecció, veig que hi ha feeling. Els presento els protagonistes de “La família que eliges”: un jove, amb síndrome de Down, amb la bondat i la innocència innata, i un fugitiu de la justícia que troba en el seu interior la millor versió de si mateix en trobar-se amb l’amistat i la bondat.

Les animo a gaudir de les aventures d’aquests dos personatges que ens ajudaran a treure també de cadascun de nosaltres allò de bondat, malgrat els judicis aliens. Perquè tots tenim aquells sentiments bons que potser les circumstàncies de la vida o els judicis aliens no els han deixat aflorar. Els amics, la família que escollim, tenen aquest poder quan els acceptem al nostre costat.

Veig en les mirades de les dones que tinc al davant, en els seus rostres, una actitud assertiva i m’animo a aprofitar l'ocasió per ressaltar valors de la pel·lícula que són adients per la seva situació entre reixes.

Comença la cinta i amb ella, les rialles, els aplaudiments, el goig d’una sala plena d'“internes” que estan passant una estona agradable; contemplant una història que estova els seus cors amb la bondat, la tendresa, la innocència del Zac i el canvi que es va produint en el Tyler, fins que és capaç de treure del seu interior la millor versió.

Potser ha estat l’encert en la pel·lícula escollida per aquestes dones, pot ser que el bé sempre acaba triomfant del mal i sentim tots que ens acarona l’ànima en els moments que més ho necessitem. Però ha estat un èxit i jo he gaudit com mai.

Aquell aplaudiment final, l'espera d'un bon grapat d'internes en els seus seients quan arriba el The End, tot esperant les meves paraules, ho deia tot.

M’atreveixo a dir que, només per l’alegria que s’ha viscut aquest vespre a la presó de dones de Wad-Ras, valdria la pena la Mostra de Cinema Espiritual.