Vés al contingut

Algú que sabia força de la condició humana va dir una frase que a mi em va arribar en un moment important de la meva vida i em va ajudar molt pel que fa a no judicar mai al altres: “quan no ho sabem tot d’algú no sabem res”. Invito a pensar-ho. És pot conèixer un fet aïllat, fins i tot diverses reaccions d’una persona, fets o determinacions, però si no ho sabem tot, no podem mai judicar sense el perill d’equivocar-nos.

No vull parlar d’un cas concret, el tan airejat del bisbe Novell. En tenim molts. Sobretot dels suposats o comprovats pederastes. Ens va fer patir molt el dolor de lla comunitat del monestir més estimat per tots nosaltres, Montserrat, per exemple. En aquests últims temps han sortit a la llum pública alguns casos dins d’un col·lectiu –el de l’Església– que sempre està en boca de tothom i sovint, parlant en general, amb raó. En aquest sentit tinc una cosa molt clara. I me la va ensenyar, com tantes altres, Jesús de Natzaret. Les crítiques a un col·lectiu no només són lícites, sinó que ens ajuden a entendre els seus ideals, les seves actuacions, les seves intencions i la línia del seu pensament. També a prendre una postura respecte a la nostra adhesió o seguiment o a les nostres prevencions. Això ho feia Jesús fins i tot amb una contundència increïble tractant-se del grup religiós que governava. Arribava fins i tot a aplicar al seus membres –en general– veritables qualificatius tan forts com dir-los “sepulcres blanquinosos”.... Però mai ho feia d’un membre en particular. Fariseu era Nicodem i el va rebre amb tota l’atenció del món.

Potser perquè sempre pateixo molt més amb aquelles persones que són víctimes de sí mateixes que amb les víctimes d’altres, em costa molt fer judicis públics i comentaris de tot tipus, com en el cas actual. Més que comentaris són interpretacions a les que ningú té dret i menys de fer-les públiques.

Torno al començament: quan no ho sabem tot, no sabem res... Tots alguna vegada ens hem sentit víctimes dels comentaris que ens han ferit, perquè la nostra visió del que som i fem està lluny de les interpretacions humanes a les quals els hi manca conèixer altres elements. I això fa patir molt. I en el pitjor dels casos, encara que tinguem raó en les nostres interpretacions, que mai vulguem fer llenya de l’arbre caigut...

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.