Vés al contingut
llantia-record

Mari Carmen o “La Canaria”. Així era coneguda fa molts anys en el Raval. També tenia altres mots, amb les que era coneguda, però que no venen al cas.

Ara ens ha deixat, per viure a la casa del Pare, on “anirà al davant nostre”, segons la promesa de Jesús.

Jo la vaig conèixer fa molts anys i, curiosament, al pis del Padre Paco. “Dit i Fet”, quan ens reuníem els dijous a una pregària tan original com ho eren els membres que allà ens reuníem i sopàvem després junts.

Exercia l’ofici més antic del món i ho feia des d’una bonhomia que és difícil d’entendre per aquells que mai s’han acostat de veritat a una treballadora del carrer. Podia conjuminar molt bé el seu ofici amb una mena de religiositat que s’havia fet a la seva mida, però que tenia molt de semblança amb la dona que va eixugar els peus de Jesús amb els seus cabells.

El seu amor era la Mare de Déu, perquè era l'única que de veritat la podia entendre. No sé pas per quin motiu, però així ho veia ella. De tal manera que, recordo un dia en què em va deixar bocabadada amb una de les seves sortides. Havia vingut al nostre pis de teresianes del carrer de la Cera i em va dir que volia entrar a la nostra capella a veure a la Mare de Déu. “Ja saps que només m’entenc amb ella. Amb Déu, no pas...”

Jo vaig aprofitar per dir-li: “Doncs mira, avui en l’evangeli Jesús deia una cosa preciosa que t’agradarà saber: 'Les prostitutes aniran davant vostre al Regne del Cel'". Es va aturar i, tot mirant-me emocionada, em va dir: “Que bonic! Però això segur que li va ensenyar la seva Mare!”

Curiosament, a Ella acudia pregant demanant-li “clients”. Quan tenia més èxit que les seves companyes del carrer de Sant Ramón, estic parlant de fa molts anys, ella repartia els seus guanys amb les que no havien pogut fer la “feina” del dia.

Ja molt gran i retirada de l’ofici, va ser acollida en diferents centres on hem continuat la nostra amistat. Ens estimàvem molt i sempre em deia que érem “iguals”; jo directament a Déu i ella... Jo reia i li deixava dir per què no tenia malícia i em demanava que pregués perquè ni ella ni jo ens moríssim. Jo li deia que això era impossible. Aleshores em renyava per no tenir fe.

No he pogut acompanyar-la en els seus últims moments i m’ha sabut molt greu assabentar-me de la seva mort un dia després del seu traspàs. Però tinc la seguretat que l’ha vingut a buscar la Mare de Déu a la que tant va estimar i l’haurà reconciliat amb el seu Fill.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.