L’únic dia festiu en que es llegeix la carta a Titus és el dia de Nadal, un fragment a la missa de l’alba i un altre ( Tt 2,11-14) a la missa de la nit que serà objecte de la nostra atenció.
En el text trobem una mirada al passat: l’amor de Déu que estava amagat i ara s’ha revelat i l’entrega de Jesús per nosaltres que es refereix a la seva mort i resurrecció. Hi ha també una mirada al futur: “esperem que es compleixi feliçment la nostra esperança i que es manifesti la glòria de Jesucrist”. En aquesta mirada al passat i al futur hi ha el fonament teològic de la conducta ètica que cal portar en el moment present.
Les exhortacions i instruccions encaminades a fomentar aquest comportament ètic estan inspirades en els catàlegs de vicis i virtuts de l’època i que serveixen per qualsevol cristià, igual que serveixen per un jueu o un pagà. La bona conducta cristiana s’identifica amb els deures i comportaments cívics que esdevenen proposta de vida per a homes i dones de tot temps. Aquesta sintonia de la moral cristiana amb el comportament ètic de la societat d’aquell temps va ajudar a que les comunitats cristianes no fossin considerades grups aïllats, sectaris, units per unes pràctiques i conductes no entesos per la societat del moment. Ben al revés d’això, les comunitats cristianes tingueren la possibilitat d’esdevenir exemples de bon comportament per al conjunt de tots els ciutadans. Amb aquest plantejament es podia fer front als corrents gnòstics que eren indiferents a les normes de comportament de la societat perquè consideraven el món com una realitat gens digne de ser valorada seriosament.
Entre aquestes virtuts s’hi troba la pietat. Sovint l’entenem com un sentiment de compassió vers el qui pateix un contratemps o una desgràcia o també qualifiquem de pietosa una persona molt entregada a pràctiques religioses. Pietat, però, tradueix una paraula grega, “eusebeia”, que designa l’actitud de reverència i respecte davant la divinitat i també davant els éssers humans. La pietat, doncs, junt amb les altres virtuts defineix el comportament cristià que no corre o actua en paral·lel al bon comportament social. En tot cas, té un plus de motivació al que pugui tenir qualsevol persona humana i aquest plus és el que trobem en el text de la carta: l’amor manifestat de Déu i l’esperança futura.
“Déu ha manifestat la seva gràcia que és font de salvació per a tots els homes”. Si la gràcia s’ha revelat, vol dir que no era perceptible. En moltes de les religions del món només uns pocs escollits o selectes poden accedir a les experiències de trobament amb la divinitat o ser instruïts per conèixer els secrets amagats d’una religió. Les paraules de la carta a Titus mostren que, pel que fa a Jesús, la cosa no és així. En Jesús la gràcia, font de salvació, deixa de ser una realitat abstracta, no concreta i desconeguda per prendre forma corpòria i humana en la persona de Jesús. Per això llegim aquest text el dia de Nadal. Ell és la realització històrica del favor alliberador de Déu. Per això quan Gabriel diu a Maria: “Déu t’ha concedit la seva gràcia” voldrà dir que Déu, no només ha beneficiat Maria amb una qualitat personal, sinó que li ha fet do d’aquell que és encarnació humana de la gràcia, del favor alliberador de Déu. Aquest do no es privatiu d’un grup escollit de selectes, encara que aquest grup s’anomeni comunitat cristiana. La gràcia porta la salvació a tots els homes. Els límits i les barreres s’esberlen i el do passa a ser un oferiment universal.
Nadal del Senyor 25 de desembre de 2016
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.