“Heu ressuscitat amb Crist”. Així comença la segona lectura d’aquest Diumenge de Resurrecció, és un fragment de la carta als Colossencs (Col 3,1-4) molt apropiat, com es pot veure, per aquesta festivitat.
L’afirmació amb que comença la lectura és contundent i porta a preguntar-se: com es pot haver ressuscitat sense haver mort ja que per resurrecció s’entén el retorn a la vida després de la mort?. De fet tampoc lliga amb un text de la segona carta a Timoteu on l’autor es queixa dels que van dient que la resurrecció ja s’ha realitzat i que, defensant això, perverteixen la fe d’alguns (2 Tm 2,18). En l’apocalíptica jueva la resurrecció no es produeix immediatament després de la mort individual sinó que té lloc abans del judici universal; menys encara que la resurrecció es produeixi en vida de la persona. Pau afirma que pel baptisme hem estat submergits en la mort de Jesús i, si hem estat sepultats, també viurem. “Morts al pecat però vius (no diu ressuscitats) per a Déu en Jesucrist” (Rm 6,11), la resurrecció queda posposada a un temps posterior.
El que importa de la resurrecció no és la resurrecció en si mateixa sinó la nova vida que adquireix el ressuscitat. Amb la resurrecció es realitza l’entrada a una nova vida i això és el que prioritza l’autor de la carta als Colossencs; segons ell, la nova vida obtinguda pel baptisme i per adhesió a Jesús és el resultat de la participació en la resurrecció de Jesús i és això el que li permet parlar d’una resurrecció realitzada. La nova vida adquirida és una vida amagada, per això l’afirmació de que ja s’ha ressuscitat només és vàlida des de la fe.
“Cerqueu allò que és de dalt”. Cercar és una actitud pròpia del creient. Cercar (darash en hebreu) és un verb important en el llenguatge bíblic. “Cerqueu el Senyor ara que es deixa trobar” (Is 55,6). En els salms és una invitació constant. Cercar és marcar-se un objectiu i dedicar activitat i esforços per aconseguir-lo, a la vegada és desestimar i rebutjar aquelles pistes, propostes o atractius que puguin desviar de la fita marcada. L’autor de Colossencs encoratja a cercar i que l’objectiu siguin les coses de dalt, és a dir, Jesús ressuscitat que està a la dreta de Déu i anima a rebutjar les coses de la terra. En la contraposició dalt i baix hi ressona el pensament hel·lenista segons el qual la terra és inestable, malsana i mortal i es contraposa al món superior pur, immortal i diví. El món de dalt, el cel és el lloc propi de la presència de Déu; “El cel és el meu tron i la terra l’escambell dels meus peus” (Is 66,1).
La nova vida resta amagada. Respecte a això, Ignasi bisbe de Síria va escriure un text interessant en la seva carta als Efesis: “Però s’ocultà al cap de l’ordre present la virginitat de Maria i el seu part, de manera semblant també la mort del Senyor. Tres misteris clamorosos que foren duts a terme per Déu calladament”. En el cap de l’ordre present cal veure-hi els poders hostils al projecte de Déu i, en conseqüència, els adversaris de la comunitat cristiana. Ignasi fa veure com els qui presumeixen de coneixements esotèrics són incapaços de copsar una realitat clamorosament duta a terme per Déu. Els qui s’afanyen en penetrar en secrets i misteris a través de rituals, iniciacions, no saben veure la realitat amagada en Déu. Per l’autor de Colossencs allò que per un no creient resulta invisible és totalment perceptible als ulls de la fe.
Diumenge de Resurrecció. 1er diumenge de Pasqua. 12 d’Abril de 2020
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.