Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Abans del relat de la passió, l’evangeli de Joan recull dos discursos de comiat. En la festivitat de la Pentecosta es llegeixen en el cicle B dos fragments (Jn 15,26-27; 16,12-15) del segons d’aquests discursos. El primer fragment parla de la promesa d’enviar l’Esperit Sant, el segon del paper de l’Esperit dins la comunitat.

La promesa d’enviar l’Esperit Sant queda situada en el text de Joan entre l’odi del món i la concreció d’aquest odi. Aquestes afirmacions tenen el seu paral·lel en els textos dels sinòptics en els que la intervenció de l’Esperit Sant està vinculada amb el fet de la persecució (Mt 10,20; Lc 12,12). Acusats davant els tribunals, els deixebles tindran l’oportunitat de donar testimoni. El terme té una connotació eminentment jurídica. En un judici es pretén establir la veritat d’uns fets esdevinguts. El testimoni que ha vist el que ha passat és el que pot aportar la garantia de la veritat. Per això en el text de Joan testimoni i veritat estan estretament relacionats. Els deixebles que han estat amb Jesús des del principi donaran testimoni del que han vist, testimoni reforçat i avalat per la veritat de l’Esperit.

Hi ha una estreta relació entre el do de l’Esperit i la partença de Jesús. La partença de Jesús no és un desplaçament geogràfic, cal veure-hi l’esdeveniment de la mort de Jesús. Jesús se’n va perquè mor a la creu i no serà sinó desprès de la mort de Jesús, en el trobament del ressuscitat (Jn 20,22) amb els deixebles que el do de l’Esperit serà una prometença feta realitat.

La veritat és un terme, un concepte, una realitat que ocupa un lloc destacat en la teologia de Joan en general i de forma rellevant en els discursos de comiat.  No s’ha d’interpretar en el sentit que li dona el platonisme o el gnosticisme. Per Joan la veritat és la paraula del Pare, la paraula que Jesús ha escoltat del Pare i que ell ha vingut a proclamar i a donar-ne testimoni perquè, tal com diu el pròleg de l’evangeli: “la gràcia i la veritat han vingut per Jesucrist” (1,17). D’aquí l’escepticisme de Pilat: “I què és la veritat?” (Jn 18,38); quina idea podria tenir Pilat  de la veritat, ves-ho a saber, però segur que anava per unes tresqueres molt diferents de les que parla Joan al seu evangeli.

Jesús és la veritat (14,6) perquè en revelar-se ell com a Fill unigènit del Pare ens revela al Pare mateix, és la plenitud de la revelació. La veritat és el projecte de Déu que s’ha revelat en Jesús. El terme “logos” que apareix en el pròleg de l’evangeli s’hauria de traduir per projecte de Déu. Aquest projecte, aquest pla que Déu té preparat des de l’inici s’ha posat de manifest en Jesús. El Logos, el projecte de Déu, s’ha fet carn (Jn 1,14), és a dir, s’ha fet humanitat a fi que la humanitat participi  de la veritat que el Logos posseeix i que ofereix. El Logos és veritat perquè és un projecte de vida (1,4), si fos un projecte de mort seria un projecte diabòlic, de mentida (8,44). La veritat es fa accessible en Jesús. La veritat és la revelació del projecte que Déu té sobre la humanitat, la relació entre veritat i Logos és clara. El Logos és el projecte, la veritat és la càrrega alliberadora que aquest projecte porta.     

“Ell em glorificarà”. Glorificar i en el seu  substantiu gloria és un terme de difícil traducció per la multiplicitat d’accepcions i matisos que té en l’Escriptura. El context en determina molt el sentit. Aquí s’hauria d’entendre en un dels sentits que es troba a l’Antic Testament: la glòria és una realitat perceptible pels sentits que mostra, de formes molt diverses, la fortalesa del poder del Senyor  el seu prestigi i el seu honor. Així es veu en el text de Èxode: “Quan hauré manifestat la meva glòria vencent el Faraó ... els egipcis sabran que jo sóc el Senyor” (14,18). L’Esperit glorificarà Jesús perquè farà veure que amb la mort i resurrecció actua el poder vivificant del Pare acreditant davant el món el seu Fill

Festivitat de Pentecosta.  23 de Maig de 2021