Vés al contingut

Llegim a l'evangeli d'aquest diumenge el relat de la crida dels primers deixebles (Jn 1,35-42) que s'adhereixen a Jesús, gràcies al testimoniatge de Joan anunciat en el pròleg (vv.6-8 i 15-18) i que arriba finalment a l'objectiu proposat: aconseguir que els deixebles vagin a Jesús. Si tenim en compte els relats de la crida dels primers deixebles narrats pels sinòptics (Mc 1,16-20; Mt 4,18-22; Lc 5,11), observarem que l'autor del quart evangeli ha introduït modificacions. En els sinòptics la crida es fa quan Joan ha estat empresonat, en canvi, en el quart evangeli Joan està en plena activitat. La doble parella que apareix en els sinòptics: Pere / Andreu i Joan / Jaume queda modificada en l'evangeli joànic, no apareixen Joan i Jaume, es menciona Felip i es parla de Natanael, que no apareix en els sinòptics, i d'un deixeble anònim. En el quart evangeli no es diu de cap dels cridats que abandoni la feina i algun dels deixebles que s'adhereixen a Jesús provenen del cercle de Joan. La diferència, al nostre entendre, més significativa és que, a diferència de Felip que Jesús crida directament, els deixebles es troben amb Jesús per mediació d'un tercer. Aquesta crida indirecta porta a pensar en la situació de les comunitats on la persona de Jesús és descoberta a través de la labor dels missioners.

L'alternança de noms d'origen hebreu -Simó i Natanael- amb els d'origen grec -Andreu i Felip- ens fan adonar que en les incipients comunitats de Jesús hi ha creients provinents del judaisme tradicional i altres arribats dels ambients hel·lenistes més familiaritzats amb la cultura grega. Els líders d'aquests grups són probablement, els grans personatges que protagonitzen els relats evangèlics.

"Hem trobat el messies" (v.41) dirà Andreu al seu germà Simó. A Andreu i al deixeble anònim no els ha passat com als sacerdots i levites vinguts de Jerusalem que cercaven el messies. Joan retreu a aquests que no el sàpiguen descobrir, tot i que el tenen enmig d'ells (1,24-27). Han tingut més sort Andreu i el deixeble? Si repassem el procés seguit resulta tot ben curiós. Joan els diu "Mireu l'Anyell de Déu" (v.26), ells s'adrecen a Jesús i no li diuen anyell, sinó rabí i acaben dient a Pere: "Hem trobat el messies" Com explicar aquests canvis d'anyell, rabí, messies?

El detonant és una trobada misteriosa (v.39)que es produeix entre Andreu, el deixeble anònim i Jesús. Comença cap a les quatre de la tarda, és a dir, quan el dia comença a declinar. No es diu quan dura, però tot fa pensar que es tracta d'una llarga trobada. Es produeix en una estança que s'ha d'entendre més en un sentit simbòlic que no pas en un sentit físic o geogràfic. On estàs? El verb usat és "menô" i és el mateix verb que s'usa en els discursos de comiat: "Estigueu en mi i jo estaré en vosaltres" (Jn 15,4); "Tal com el Pare m'estima, jo us estimo a vosaltres, manteniu-vos en el meu amor" (Jn15,9) En aquesta trobada indescriptiblement transformadora s'ha produït una intensa relació, un trobament personal entre Jesús i els deixebles. L'intensa experiència no es pot contenir, s'ha de comunicar, per això Andreu va a cercar a Pere. La trobada té les seves semblances amb l'escena d'Emaús (Lc 24,13--35). Aquesta comença també en tombar el dia, es produeix una relació intensa entre els deixebles i Jesús i finalment aquets s'aixequen de taula i van a trobar els onze.

Els deixebles han descobert el messies. Han aconseguit l'objectiu ancestral de l'esperança jueva tradicional. Però no tot s'acaba aquí, la fe vindrà quan la identitat de Jesús s'hagi captat en la glòria manifestada a Canà (2,11b). En quin sentit Jesús és messies s'anirà polint al llarg de l'evangeli. A l'acabament de l'evangeli, segons el còdex Beza (20,31), es podrà dir: "Perquè cregueu que Jesús el messies és el Fill de Déu".

Diumenge 2on durant l'any 14 de Gener de 2018

TROBADA MISTERIOSA

Llegim a l'evangeli d'aquest diumenge el relat de la crida dels primers deixebles (Jn 1,35-42) que s'adhereixen a Jesús, gràcies al testimoniatge de Joan anunciat en el pròleg (vv.6-8 i 15-18) i que arriba finalment a l'objectiu proposat: aconseguir que els deixebles vagin a Jesús. Si tenim en compte els relats de la crida dels primers deixebles narrats pels sinòptics (Mc 1,16-20; Mt 4,18-22; Lc 5,11), observarem que l'autor del quart evangeli ha introduït modificacions. En els sinòptics la crida es fa quan Joan ha estat empresonat, en canvi, en el quart evangeli Joan està en plena activitat. La doble parella que apareix en els sinòptics: Pere / Andreu i Joan / Jaume queda modificada en l'evangeli joànic, no apareixen Joan i Jaume, es menciona Felip i es parla de Natanael, que no apareix en els sinòptics, i d'un deixeble anònim. En el quart evangeli no es diu de cap dels cridats que abandoni la feina i algun dels deixebles que s'adhereixen a Jesús provenen del cercle de Joan. La diferència, al nostre entendre, més significativa és que, a diferència de Felip que Jesús crida directament, els deixebles es troben amb Jesús per mediació d'un tercer. Aquesta crida indirecta porta a pensar en la situació de les comunitats on la persona de Jesús és descoberta a través de la labor dels missioners.

L'alternança de noms d'origen hebreu -Simó i Natanael- amb els d'origen grec -Andreu i Felip- ens fan adonar que en les incipients comunitats de Jesús hi ha creients provinents del judaisme tradicional i altres arribats dels ambients hel·lenistes més familiaritzats amb la cultura grega. Els líders d'aquests grups són probablement, els grans personatges que protagonitzen els relats evangèlics.

"Hem trobat el messies" (v.41) dirà Andreu al seu germà Simó. A Andreu i al deixeble anònim no els ha passat com als sacerdots i levites vinguts de Jerusalem que cercaven el messies. Joan retreu a aquests que no el sàpiguen descobrir, tot i que el tenen enmig d'ells (1,24-27). Han tingut més sort Andreu i el deixeble? Si repassem el procés seguit resulta tot ben curiós. Joan els diu "Mireu l'Anyell de Déu" (v.26), ells s'adrecen a Jesús i no li diuen anyell, sinó rabí i acaben dient a Pere: "Hem trobat el messies" Com explicar aquests canvis d'anyell, rabí, messies?

El detonant és una trobada misteriosa (v.39)que es produeix entre Andreu, el deixeble anònim i Jesús. Comença cap a les quatre de la tarda, és a dir, quan el dia comença a declinar. No es diu quan dura, però tot fa pensar que es tracta d'una llarga trobada. Es produeix en una estança que s'ha d'entendre més en un sentit simbòlic que no pas en un sentit físic o geogràfic. On estàs? El verb usat és "menô" i és el mateix verb que s'usa en els discursos de comiat: "Estigueu en mi i jo estaré en vosaltres" (Jn 15,4); "Tal com el Pare m'estima, jo us estimo a vosaltres, manteniu-vos en el meu amor" (Jn15,9) En aquesta trobada indescriptiblement transformadora s'ha produït una intensa relació, un trobament personal entre Jesús i els deixebles. L'intensa experiència no es pot contenir, s'ha de comunicar, per això Andreu va a cercar a Pere. La trobada té les seves semblances amb l'escena d'Emaús (Lc 24,13--35). Aquesta comença també en tombar el dia, es produeix una relació intensa entre els deixebles i Jesús i finalment aquets s'aixequen de taula i van a trobar els onze.

Els deixebles han descobert el messies. Han aconseguit l'objectiu ancestral de l'esperança jueva tradicional. Però no tot s'acaba aquí, la fe vindrà quan la identitat de Jesús s'hagi captat en la glòria manifestada a Canà (2,11b). En quin sentit Jesús és messies s'anirà polint al llarg de l'evangeli. A l'acabament de l'evangeli, segons el còdex Beza (20,31), es podrà dir: "Perquè cregueu que Jesús el messies és el Fill de Déu".

Diumenge 2on durant l'any 14 de Gener de 2018

TROBADA MISTERIOSA

Llegim a l'evangeli d'aquest diumenge el relat de la crida dels primers deixebles (Jn 1,35-42) que s'adhereixen a Jesús, gràcies al testimoniatge de Joan anunciat en el pròleg (vv.6-8 i 15-18) i que arriba finalment a l'objectiu proposat: aconseguir que els deixebles vagin a Jesús. Si tenim en compte els relats de la crida dels primers deixebles narrats pels sinòptics (Mc 1,16-20; Mt 4,18-22; Lc 5,11), observarem que l'autor del quart evangeli ha introduït modificacions. En els sinòptics la crida es fa quan Joan ha estat empresonat, en canvi, en el quart evangeli Joan està en plena activitat. La doble parella que apareix en els sinòptics: Pere / Andreu i Joan / Jaume queda modificada en l'evangeli joànic, no apareixen Joan i Jaume, es menciona Felip i es parla de Natanael, que no apareix en els sinòptics, i d'un deixeble anònim. En el quart evangeli no es diu de cap dels cridats que abandoni la feina i algun dels deixebles que s'adhereixen a Jesús provenen del cercle de Joan. La diferència, al nostre entendre, més significativa és que, a diferència de Felip que Jesús crida directament, els deixebles es troben amb Jesús per mediació d'un tercer. Aquesta crida indirecta porta a pensar en la situació de les comunitats on la persona de Jesús és descoberta a través de la labor dels missioners.

L'alternança de noms d'origen hebreu -Simó i Natanael- amb els d'origen grec -Andreu i Felip- ens fan adonar que en les incipients comunitats de Jesús hi ha creients provinents del judaisme tradicional i altres arribats dels ambients hel·lenistes més familiaritzats amb la cultura grega. Els líders d'aquests grups són probablement, els grans personatges que protagonitzen els relats evangèlics.

"Hem trobat el messies" (v.41) dirà Andreu al seu germà Simó. A Andreu i al deixeble anònim no els ha passat com als sacerdots i levites vinguts de Jerusalem que cercaven el messies. Joan retreu a aquests que no el sàpiguen descobrir, tot i que el tenen enmig d'ells (1,24-27). Han tingut més sort Andreu i el deixeble? Si repassem el procés seguit resulta tot ben curiós. Joan els diu "Mireu l'Anyell de Déu" (v.26), ells s'adrecen a Jesús i no li diuen anyell, sinó rabí i acaben dient a Pere: "Hem trobat el messies" Com explicar aquests canvis d'anyell, rabí, messies?

El detonant és una trobada misteriosa (v.39)que es produeix entre Andreu, el deixeble anònim i Jesús. Comença cap a les quatre de la tarda, és a dir, quan el dia comença a declinar. No es diu quan dura, però tot fa pensar que es tracta d'una llarga trobada. Es produeix en una estança que s'ha d'entendre més en un sentit simbòlic que no pas en un sentit físic o geogràfic. On estàs? El verb usat és "menô" i és el mateix verb que s'usa en els discursos de comiat: "Estigueu en mi i jo estaré en vosaltres" (Jn 15,4); "Tal com el Pare m'estima, jo us estimo a vosaltres, manteniu-vos en el meu amor" (Jn15,9) En aquesta trobada indescriptiblement transformadora s'ha produït una intensa relació, un trobament personal entre Jesús i els deixebles. L'intensa experiència no es pot contenir, s'ha de comunicar, per això Andreu va a cercar a Pere. La trobada té les seves semblances amb l'escena d'Emaús (Lc 24,13--35). Aquesta comença també en tombar el dia, es produeix una relació intensa entre els deixebles i Jesús i finalment aquets s'aixequen de taula i van a trobar els onze.

Els deixebles han descobert el messies. Han aconseguit l'objectiu ancestral de l'esperança jueva tradicional. Però no tot s'acaba aquí, la fe vindrà quan la identitat de Jesús s'hagi captat en la glòria manifestada a Canà (2,11b). En quin sentit Jesús és messies s'anirà polint al llarg de l'evangeli. A l'acabament de l'evangeli, segons el còdex Beza (20,31), es podrà dir: "Perquè cregueu que Jesús el messies és el Fill de Déu".

Diumenge 2on durant l'any 14 de Gener de 2018

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.