Vés al contingut

Si s’hagués de cercar l’equivalent bíblic al petit ritual que es produeix quan en un canvi de govern el ministre sortint entrega la cartera al ministre que entra haurien d’anar a parar al relat on el profeta Elies fa el traspàs dels seus dons profètics al seu successor el profeta Eliseu. Aquest relat el llegim a la primera lectura d’aquest diumenge (1Re 19,16b.19-21).

Elies va dur a terme la seva activitat durant els regnats d’Acab i Ahazià, és a dir, als voltants dels anys 874-852 aC. en el Regne del Nord. Fou un profeta itinerant, no té cap vinculació a un santuari concret. Algunes coses de la seva vida i personalitat fan pensar en Moisès: fugida al desert, refugi en un país estranger, senyals i prodigis, estada a l’Horeb (Sinaí) on té lloc la manifestació de Déu. Les similituds no són casuals, hi ha una intenció per part del narrador de fer veure que així com Moisès fou el fundador de la religió del Déu d’Israel, Elies en serà el gran defensor en temps de perill.

La política dels reis Omrí i Acab va provocar la difusió de la religió cananea. Els israelites s’acostumaren a donar culte al Senyor, Déu d’Israel i a Baal fins al punt d’esdevenir un perill seriós per la religiositat d’Israel. La tasca principal del profeta Elies va consistir en defensar el culte del Déu d’Israel en tota la seva puresa a fi que es reconegués que el Senyor, Déu d’Israel és l’únic Déu i no n’hi ha cap altre. Les narracions sobre Elies es troben a 1Re 17-19.2 i 2Re 1. Elies fou una personalitat extraordinària, amb una gran influència sobre el poble i va salvar la religió d’Israel en un moment crític.

Evidentment una tasca així havia de tenir la seva continuïtat; el continuador de la tasca d’Elies és el profeta Eliseu fill de Xafat. Eliseu significa “Déu ha vingut a ajudar” Les seves narracions es troben a 2 Re 2; 3.4-27; 4,1-8.15; 9,1-10; 13,14-21. La seva tasca profètica tingué lloc durant els regnats dels reis Jehoram, Jehú, Joahaz i el Jehoaix (aprox. 853 – 787 aC.) i es caracteritza per la gran quantitat de miracles que d’ell s’expliquen. Era d’una família rica, així ho demostra el fet de disposar de dotze parelles de bous

El text que llegim comença amb l’ordre de Déu a Elies d’ungir Eliseu. És ben curiós que el text no diu que Elies ungeixi Eliseu, tot el que fa és tirar-li a sobre el mantell de profeta. Dit mantell estava fet de pell i cobert de pèl probablement de pell de cabra amb els cabells girats cap a fora. Era la vestimenta distintiva del profeta (2 Re 1,8). Tirar el mantell sobre algú equivalia a una investidura o iniciació. El gest és el més semblant al que pot ser el ritual de la unció. De fet, si ens fixem en els textos que parlen de la unció sacerdotal d’Aaron veurem com el ritual de la unció va inseparablement associat a la imposició de les vestidures sacerdotals (Ex 28,41; 40,13 Lv 8,6-13).

La unció o investidura – ja hem vist que en el nostre text són equivalents - té unes connotacions que val la pena senyalar. Déu ordena Elies que ungeixi Eliseu. També la unció de Samuel parteix de la iniciativa de Déu (1 Sa 9,16) i també la de David (1 Sa 16,1). L’activitat profètica no parteix de cap iniciativa humana. És Déu qui crida i envia; així ho veiem en els grans profetes (Is 6,8; Jr 1,5; Ez 2,3; Am 7,15).

Els textos que parlen d’unció sovint uneixen aquesta amb la consagració Ex 28,41; 29,7; 29,7; 30,25; 40,9-10), és a dir, amb la separació d’aquest món. La tasca profètica demana una dedicació total, per això Eliseu renunciarà a la seva posició econòmica benestant abandonant terres i bous.

La unció sempre és per alguna cosa, sempre té una finalitat, s’ungeix per ser rei ( 1Sa 16,1) o per ser sacerdot (Ex 28,41; 40,13). Eliseu és ungit – investit per continuar l’obra i la missió d’Elies. La unció comporta també el fet de rebre en possessió l’Esperit del Senyor (1 Sa 16,13; Is 61,1). La unció – investidura es converteix en el símbol d’estar dotat d’una força especial de Déu necessària per dur a terme la responsabilitat d’una tasca important. Quan Elies pugi cap al cel en el carro de foc, Eliseu rebrà d’Elies el seu mantell simbolitzant que rep d’ell l’esperit profètic, l’Esperit de Déu que a partir del moment acompanyarà Eliseu.

Diumenge 13 durant l’any. 26 de Juny de 2022

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.