Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

En el primer tram de la carta als Romans (Rm 1,16-4-25) Pau exposa un dels punts fonamentals del seu pensament teològic: el poder de Déu per declarar just l’ésser humà al marge del compliment de les obres de la Llei jueva. El segon bloc comença amb el text (Rm 5,1-5) que llegim a la segona lectura d’aquest diumenge; en aquesta part de la carta mostrarà les conseqüències que la justificació per la fe té per la vida cristiana. El text s’ha escollit perquè en ell s’hi constata l’acció del Pare, de Jesús el Fill i de l’Esperit, resultant així apropiat per la festivitat de la Santíssima Trinitat.

En esquema el text mostra els resultats de la justificació: estar en pau amb Déu, tenir entrada en el do de la gràcia i esperar la glòria de Déu. Tot això s’esdevé, no obstant, en un món on les proves i les tribulacions continuen essent-hi presents. Això ha de ser motiu de satisfacció perquè les proves estimulen la paciència, la paciència obté la virtut i és el fonament de l’esperança que assegura que el do de l’Esperit ha estat vessat en els cors dels creients.

 

“Estem en pau amb Déu” (v.1) dirà Pau als cristians de Roma que coneixen de sobres la propaganda imperial muntada per enaltir la Pax romana; saben de memòria la retòrica de l’imperi. Roma establí la pau a base de dominar i pacificà l’imperi per la força de les armes, insistint en el reconeixement de l’emperador com Senyor del món. L’afirmació de Pau és revolucionària: només Déu és Senyor de món. La paraula grega que traduïm per pau és “eirene” però Pau, com un bon jueus que és, sap que el terme prové de la paraula hebrea “shalom” que vol dir quelcom més que absència d’hostilitats. Pel que fa a les relacions amb Déu, pau és estar en harmonia espiritual amb Déu, tenir el cor i la voluntat personals conjuminats amb la voluntat de Déu. La pau de Déu és possible gràcies a l’acció de Jesús i el do de l’Esperit.

 

La justificació dona entrada a la gràcia. Gràcia és el favor purament gratuït concedit per un poderós a una persona que l’implora; gràcia és el favor de Déu envers una humanitat que no se’l mereix, és l’acompliment del projecte de salvació de Déu portat a terme per Jesús; gràcia és l’amor que Déu ens té.

 

Per entendre l’expressió  “tenim accés a aquesta gràcia” cal imaginar-se un rei molt poderós assegut en el seu tron des del qual va concedint privilegis i favors. La gent normal no pot acostar-s’hi i només uns pocs privilegiats tenen accés a la seva presència. Els profetes de l’Antic Testament varen expressar simbòlicament la grandesa del tron de Déu en el cel que simbolitza la grandesa, la majestat i la transcendència de Déu, la distància infinita respecte el creat (Is 6,1; Ez 1,26). Existia la convicció que veure Déu era morir (Ex 33,20) i això omplia de por. No hi havia accés directe i immediat vers Déu. Calia la mediació ( i encara amb limitacions) dels sacerdots per accedir a la presència de Déu.

 

Amb Jesús la relació dels homes amb Déu ha canviat. Quan mor a  la creu el vel del temple es trenca de dalt a baix senyal que s’han trencat les barreres que impedeixen l’accés a Déu que habita simbòlicament a la part més sagrada del santuari (Mc 15,38; Mt 27,51; Lc 23,45). Jesús crucificat, ressuscitat i exaltat a la dreta de Déu ha entrat al santuari celestial (tema que exposa amb detall la carta als Hebreus He 9,11-12) i  intercedeix en favor d’aquells pels quals va morir. Jesús obre l’accés a la salvació definitiva que es farà total a la fi dels temps.

 

Tenir accés a la gràcia comporta esperar a participar en la glòria de Déu. A la mateixa carta als romans, Pau ha dit “ tots havien pecat i vivien provats de la glòria de Déu” (3,23). Ara justificats, l’accés és possible. Tenien en compte la imatge del tron present en el nostre text, la glòria és la presència de Déu. “Déu us crida a la seva glòria” diu 1 Tes 2,12. Els justificats estan cridats a participar d’aquesta presència benefactora de Déu.

 

Diumenge de la Santíssima Trinitat. 12 de Juny de 2022