Vés al contingut

El capítol 2on de l'evangeli de Joan presenta l'autorevelació de la persona de Jesús amb un díptic, primer en forma positiva: el relat de les noces de Canà (2,1-12) i, tot seguit, en forma polèmica: l'incident en el temple, també anomenat la purificació del temple o desafortunadament l'expulsió dels mercaders (2,13-22); és el que llegim a l'evangeli d'aquest diumenge.

La purificació del temple és narrada pels quatre evangelis. En els sinòptics, l'esdeveniment té lloc al final de l'activitat pública de Jesús i serà el detonant que precipiti la seva detenció i mort a la creu. En canvi, en l'evangeli de Joan el que provoca la decisió de la mort de Jesús és la resurrecció de Llàtzer. El gest és el primer acte de Jesús a Jerusalem i esdevé la seva carta de presentació com a messies d'Israel. Les tradicions jueves afirmaven que el retorn del messies implicava com a primer acte la seva entrada a Jerusalem i la presència en el temple.

El gest de Jesús està en la línea dels gestos profètics i simbòlics dels profetes de l'Antic Testament. Recordem el passatge de la gerra trencada de Jeremies (Jr 19) o el del forat a la paret d'Ezequiel (Ez 12). Amb ell Jesús vol restituir al temple la funció que li pertoca per excel·lència: ser el lloc de la presència de Déu enmig del poble i lloc de pregària, a la vegada denuncia la seva instrumentalització amb la finalitat d'obtenir beneficis econòmics.

L'efectivitat del gest profètic demana una assistència concorreguda, per això Jesús escull per fer-ho la festa de pasqua, però no només per això, de seguida veurem que la interpretació del fet va lligada a la seva mort que s'esdevé per la pasqua. No feia gaire temps, les vendes d'animals es feien al torrent Cedró, fora del temple, però Caifàs permeté que es fessin dins el recinte del temple. Probablement la decisió desagradà a molta gent que hi veieren un atac a la sacralitat del temple i es possible que no veiessin amb mals ulls el gest de Jesús.

La purificació de Jesús revela i posa de manifest la seva identitat. La cita del salm 69,10 el presenta mogut pel zel il·limitat per la casa del Pare i aquest compromís apassionat per la casa de Déu acabarà consumint-lo, devorant-lo (katafagetai), és a dir, portant-lo a la mort. El salm parla del just sofrent i les primeres comunitats cristianes veieren que aquest just sofrent no és altre que Jesús.

Els jueus demanen un senyal que avali el comportament de Jesús. Així ho preveu el Deuteronomi (18,20-22). El profeta ha d'avalar que allò que fa i diu prové de Déu. El requeriment dels jueus s'inscriu dins l'enfrontament de Jesús i els jueus que s'anirà repetint al llarg de l'evangeli ( 5,18; 6,41.52; 7,15; 8,52; 10,24.33), sobretot a 6,30 quan li diuen:I tu, quin senyal prodigiós realitzes, perquè el vegem i et creguem? Què pots fer?. L'al·lusió a la destrucció és una referència a la mort de Jesús i els tres dies a la resurrecció. El temple i el cos de Jesús són una mateixa realitat. Jesús en parlar del temple referint-se a ell no usa el terme grec ieron, el conjunt de tot l'edifici, sinó que parla de naos el santuari pròpiament dit, lloc de la presència de Déu enmig del poble. Vist així, la persona de Jesús esdevé des d'ara el santuari de la presència divina. La destrucció del temple no representa només la destrucció física de quelcom, sinó la destrucció de Jesús que posa de manifest la incredulitat dels dirigents d'Israel. El gest i les paraules de Jesús capgiren el que significa el temple de Jerusalem; si fins ara era el lloc per excel·lència on es podia trobar la presència de Déu, aquesta, des d'ara, s'ha de cercar i trobar en la persona de Jesús.

Diumenge 3er de Quaresma. 4 de Març de 2018

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.