Si l'estimes et ve a buscar

El llibre de la Saviesa es presenta dividit en tres parts fàcilment identificables. A la primera part (cc 1-5) s’hi troba un seguit de consideracions de caire moral on s’esmenten els beneficis que percebran els qui segueixin els ensenyaments de la saviesa. El seu premi és la immortalitat, en canvi, pels qui deprecien la saviesa i fan mofa dels justos les conseqüències que patiran seran fatals. La segona part (cc. 6-9) contempla la saviesa més aviat des d’un punt de vista filosòfic i intel·lectual. Parla del seu origen, naturalesa i propietats i de la relació de Salomó amb la saviesa. La tercera part (cc. 10 – 19) és de tipus històric. Es confirmen els efectes beneficiosos de la saviesa al llarg de la historia d’Israel. A la primera lectura d’aquest diumenge llegim un fragment de la segona part del llibre (Sv 6,12-16), en ell la saviesa s’ofereix i no és pas difícil obtenir-la.

El text que llegim pertany a un tram del llibre en que es fa lloança de la saviesa. El gènere de la lloança era freqüent en la retòrica antiga. Es lloava l’origen la naturalesa i les accions d’un personatge, o bé d’una virtut o bé d’una ciutat; no s’estalviaven gales retòriques ni floritures literàries. Això és el que fa l'autor de llibre parlant de la saviesa i que podem captar en el text que llegim avui.

Els versets de la nostra lectura es poden llegir en relació amb l’exigència del bon govern adreçada als governants. “Per això, sobirans, a vosaltres adreço les meves paraules, perquè aprengueu la saviesa i no ensopegueu” (Sv 6,9) haurà dit un tros més amunt. La contrapartida a l’exigència és l’oferiment de la saviesa que es presenta fàcil de ser aconseguida. El bon govern és possible quan s’accepten les bondats de la saviesa que s’ofereix plàcidament a qui la vulgui fer seva. Aquesta facilitat d’obtenció de la saviesa ens porta a comparar-la amb la facilitat en que es pot aconseguir el compliment de la llei. “Aquesta Llei que avui et dono no és massa difícil per a tu, ni és fora del teu abast. No és pas al cel, que puguis dir: "Qui serà capaç de pujar-hi i portar-nos-la, per fer-nos-la conèixer i perquè la puguem complir? ... La paraula és molt a prop teu; la tens als llavis, la tens al cor, perquè puguis complir-la” dirà el llibre del Deuteronomi ( 30,11-12.14). És lògic que en l’ambient de cultura hel·lenista on sorgeix el llibre de la Saviesa aquesta adquireixi un relleu que sembli , a primer cop d’ull, enfosquir la Torà, la llei. Però Llei i saviesa no estan renyides perquè tal com diu el llibre del Deuteronomi: “Guardeu-los i compliu-los. Si ho feu així, tots els pobles us tindran per savis i assenyats. Quan sentiran parlar de tots aquests decrets, diran: "Quina saviesa i quin seny té aquesta gran nació!” (4,6).

Podem veure en el text com es descriu l’encontre de la saviesa amb els éssers humans amb una sèrie de moviments correlatius. Es comença amb una manifestació irradiant de la saviesa que s’avança, cerca, encalça, surt al pas. Per part de l’ésser humà els moviments són més espirituals: estimen, cerquen, desitgen, vetllen. Fixem-nos, a més, que aquest estimar, cercar, desitjar i vetllar són les úniques condicions que, per dir-ho d’alguna manera, la saviesa posa per assaborir els seus beneficis. No calen estudis preparatoris, iniciacions misterioses, pagament de diners, mèrits o dignitats personals. No és el privilegi d’un cercle tancat i hermètic de filòsofs i savis elitistes, que monopolitzen la reflexió sapiencial i només la fan extensiva a uns pocs privilegiats. El text d’avui és clar: els qui l’estimen arriben fàcilment a contemplar-la, la poden trobar esperant a la porta de casa.

Diumenge 32 durant l’any. 8 de Novembre de 2020