Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

El text de l'evangeli d'aquest diumenge recull els versets (Jn 15,9-17) que segueixen als 8 primers del capítol 15 de l'evangeli de Joan que parlen de la permanència de Jesús amb els deixebles expressada amb la imatge del cep i els sarments.

A la pertinença s'hi afegeix un element nou, l'amor que juntament amb "manament" esdevindran els temes forts d'aquests versets. La saba que uneix cep i sarments és la saba de l'amor, aquí hi ha un salt qualitatiu important. El manament de l'amor ja ha aparegut en el capítol 13: "Us dono un manament nou, que us estimeu els uns als altres" (v.34). En el text d'avui es presenta la motivació que origina l'exigència de l'amor. Està presentada com una de corretja de transmissió: el Pare estima Jesús, aquest estima els deixebles i, en conseqüència, els deixebles s'han d'estimar entre ells imitant l'amor existent entre Jesús i el Pare.

Un manament nou. Quina és la novetat del manament? En primer lloc que el qui el dóna és Jesús. Els manaments de l'antiga aliança van ser donats per Déu al poble d'Israel a la muntanya del Sinaí (Ex 19); al ser explicats i ensenyats pels rabins semblava que eren aquests els qui els imposaven.  Ara el manament de la nova i definitiva aliança és donat per Jesús als seus deixebles; és nou perquè es distingeix dels donats als Sinaí, sobretot per posar en primer lloc l'amor als altres que passa per davant els cultes i ritualismes. El gest profètic de rentar els peus il·lustra pragmàticament el recíproc amor d'uns envers els altres. En l'amor als altres es va perfilant el què al llarg del capítol 15 (vv. 1.2.4.5.8.16) vol dir donar fruit.

L'amor als altres s'emmiralla en Jesús que predica l'amor amb paraules i actuacions i que arriba al punt culminant en la seva mort a la creu. "Ningú no té un amor més gran que el que dóna la vida pels amics" (v.13). L'amor de Jesús és un compromís que arriba fins la mort. Amor que no l'atura ni la mort perquè la mort en sí ja és en Jesús un acte d'amor. Les comunitats cristianes perseguides entenien molt bé que el compromís en l'amor podia arribar a tenir conseqüències molt dures i, en alguns casos, la mateixa mort.

L'amor viscut pren forma en l'amistat. "Ja no us dic servents ... a vosaltres us he dit amics" (v.15). Llàtzer és l'amic de Jesús ens ha dit Joan (Jn 11,11). Ser estimat de Jesús o ser el seu amic són una única i mateixa realitat. Els amics de Jesús no són esclaus, el salt qualitatiu és important, és la diferència que hi ha entre el saber i el no saber. L'esclau entregat totalment al servei del seu amo no sap mai el que li pot manar, en qualsevol moment l'amo li pot manar una feina que ell no ha previst. No està en condicions de donar una orientació a la seva vida perquè la seva vida no depèn d'ell sinó de l'amo. La seva existència és imprevisió i alienació. En canvi, la relació d'amistat està marcada per l'intercanvi i la transparència, permet la comunicació mútua, sap el què vol l'altre per poder donar, el comportament és lliure i cadascú pot donar sentit autònom a la pròpia existència. L'amistat amb Jesús és realització de la persona humana i llibertat.

El manament de l'amor va lligat amb l'alegria. És l'alegria compartida amb Jesús i amb la comunitat. No és l'alegria de la festa mundana o la que s'obté amb els èxits i els triomfs de la vida,és una alegria silenciosa que nia en el més profund de la persona. És l'alegria que perdura i es manté encara que les dificultats de la vida sembla que la tinguin eclipsada, però es ben real perquè és l'alegria que, originada pel seu amor, ve de Déu.

Diumenge 6é de Pasqua. 6 de Maig de 2018