Ser sal i ser llum

Comentari a l’evangeli del diumenge 5é durant l’any. A

Vosaltres sou la sal de la terra, vosaltres sou la llum del món. Aquestes conegudíssimes paraules de Jesús es troben a l’evangeli de Mateu a continuació del text de les Benaurances (Mt 5,13-16) i les llegim a l’evangeli d’aquest diumenge.

Amb les Benaurances Jesús ha marcat els distintius que defineixen el ser i actuar dels seus deixebles. Ara els diu que han de ser sal i llum. Hi ha una estreta relació de les Benaurances amb aquesta instrucció. Els pobres, els que ploren, els humils, els justos, compassius, nets de cor, pacífics, perseguits són els que estan en condicions de ser sal de la terra i llum del món. Va prenent cos el que serà la identitat del deixeble de Jesús i també es van marcant les diferencies respecte altres col·lectius. En les paraules de Jesús aflora la dimensió missionera de la comunitat: vosaltres abasta un col·lectiu que va més enllà dels 12 deixebles sense arribar, però a la generalització indeterminada de la multitud.

Les dues imatges sal i llum estan ben presents en l’experiència quotidiana i popular de la gent. És un llenguatge de tipus sapiencial. Què vol dir això? Les conquestes d’Alexandre el Gran varen propiciar l’expansió i influència de la cultura grega. La cultura jueva o s’escapolí d’aquesta influència. La prova més evident és la traducció de l’Escriptura jueva al grec i la presència de llibres de l’Antic Testament amb influència hel·lenista (p.e.: Probervis, Cohèlet, Saviesa, Siràcida).

Aquesta influència durà fins ben entrada la era cristiana, és per això que es deixa sentir en escrits del Nou Testament. Quan Jesús parla de sal i de llum, parla més com un mestre de saviesa que com un profeta o mestre de la Llei perquè el llenguatge sapiencial no es nodreix de la reflexió teològica fonamentada en la Torà, la Llei sinó en l’observació de les experiències de la vida que es formulen en un saber molt comprensible per la gent. Estem lluny del llenguatge apocalíptic que posa la mirada en el futur i en el més enllà, llenguatge que conviu amb el sapiencial en els textos dels sinòptics.

La sal en l’antiguitat era un producte de gran valor. Els grecs consideraven que era divina. Els soldats rebien la seva paga amb sal ( d’aquí la paraula salari) i era una ofrena digna de ser dedicada als déus. S’ha relacionat també la sal amb la saviesa. De tot el que se n’ha dit el que cal tenir en compte és la propietat de condimentar. No es port reconèixer, a primer cop d’ull, si un aliment és salat o no però sí que el seu gust canvia si té sal o no. La presència de la sal no es veu amb la vista però sí que es noten els resultats de la seva presència. Al deixeble se li demana que, passant desapercebut, canviï el sabor del món. La sal en ella mateixa no té cap sentit si no compleix la seva funció d’assaborir, de donar gust; semblantment al deixeble se li demana que no existeixi per ell mateix sinó que existeixi per als altres, per la terra pel món.

Vosaltres sou la llum del món. A l’Antic Testament trobem que a Jerusalem se li anuncia que serà llum de les nacions (Is 60,3). També el Serven del Senyor és cridat a ser llum (Is 42,6; 49,6). El salm 119,105 diu que la Llei és llum i això mateix deien els rabins. I el salm 112 diu: “L’home just, compassiu i benigne és per als justos llum que apunta en la fosca”.

En el text que comentem s’emfasitza que la llum s’identifica amb les bones obres. Aquí s’escau tenir en compte el text del profeta Isaïes “Comparteix el teu pa amb el qui passa fam, acull a casa teva els pobres vagabunds, vesteix el que va despullat .... llavors brillarà com l’alba la teva llum” (58,7-8a). Aquest catàleg de bones obres és proper al que exposa el mateix Mateu en l’escena del judici del capítol 25. Així s’entén que l’oli de les bones obres de la paràbola de les noies (25,1-13) no es pugui traspassar ni regalar a les noies que no en tenen. Les bones obres les fas o no les fas i les fas tu i no un altre, l’altre farà les seves.

Les obres tenen un resultat i és aquest el que no es pot amagar. És el qui les fa qui s’ha d’amagar. No es pot anar pel món presumint de bones obres com advertirà Mateu més endavant (6,2-6) en el sermó de la muntanya.

L’evangeli de Joan diu que Jesús és la llum del món (8,12). No hi ha contradicció amb Mateu si considerem que és la comunitat cristiana la que fa present Jesús en el món. La llum de Jesús brillarà sempre que hi hagi una comunitat cristiana que estigui disposada a fer, amb les bones obres, realitat el projecte de Jesús, de ser sal de la terra i llum del món.

Diumenge 5é durant l’any. 5 de Febrer de 2023