La traducció grega dels Setanta ens ha llegat un conjunt de llibres que no formen part dels 39 llibres canònics de l’Escriptura hebrea. Se’ls dóna el qualificatiu de “deuterocanònics”. Entre ells hi ha el Siràcida o Eclesiàstic. Un fragment d’aquest llibre el llegim a la primera lectura d’aquest diumenge: Sir 3,17-18.20.28-29. El Siràcida és un ventall de proverbis, sentències, i reflexions morals. És difícil delimitar estructures organitzatives en aquesta síntesi sapiencial.
Cap a l’any 190 aC., probablement a Jerusalem, Jesús ben Sira redacta en hebreu una gran recopilació del pensament dels savis d’Israel que ens informa sobre la vida quotidiana, religiosa i espiritual del judaisme de l’època selèucida ( és a dir, els anys en que manen aquest governants: 200-142 aC.). Aquest primer text va ser molt apreciat en els ambient jueus de l’època. Tal com el tenim a les nostres bíblies, el llibre ha esta objecte de múltiples modificacions i ampliacions.
En els versets escollits per a la lectura litúrgica hi trobem dos temes: la humilitat i la meditació acompanyada del saber escoltar. "Com més important siguis, més humil t'has de fer" (v.18). El terme humil tradueix una paraula hebrea que la seva arrel és hn´ (ani). Aquesta arrel ens posa en connexió amb un tema estrella de l'Antic Testament el de la pobres i el seu paral·lel, la humilitat. En un primer nivell el terme es refereix a una situació social de pobresa i opressió. El pobre és el que està sota els efectes, momentània temporalment o permanentment, duna misèria provocada per la pobresa econòmica, la malaltia, la presó, l'opressió. Pobres són aquells que no gaudeixen de drets a Israel: l'orfe, la vídua, el famolenc, l'oprimit, el desemparat. Viuen sota el comú denominador de ser víctimes de l'opressió social que els trepitja. (Is 3,14-15; Am 2,7; 8,4).Pobre és el que ha estat socialment humiliat, d'aquí la sintonia entre pobresa i humilitat.
"El Senyor escolta els pobres" diu el salm 69,34 i "s'aixeca a salvar tots els humils de la terra" (Sl 76,10). Els pobres de l'Antic Testament no són simplement pobres, sinó que han esdevingut els pobres del Senyor. "Tu ets el Déu dels humils, l'auxili dels febles, el defensor dels dèbils, el protector dels rebutjats, el salvador dels qui han perdut tota esperança" dirà el llibre de Judit (9,11). El fet que Déu estigui de part del miserables i dels petits porta a pensar que la humilitat és desitjable i porta a la vida veritable (Pr 22,4) i això fa que, amb el temps, la humilitat descrigui una actitud humana positiva. Serà en l'època de després de l'exili que la humilitat sigui considerada una actitud bàsica de la pietat de la religió jueva que afecta al comportament vers Déu i vers els éssers humans.
El profeta Sofonies és el qui expressa amb més convenciment aquest gir. Ell s'adreça a la gent sense importància, ignorada i marginada. Aquesta gent és la que està en condicions de percebre la crida profètica: "Cerqueu el Senyor, vosaltres, tots els humils del país, que compliu els seus preceptes. Cerqueu la bondat, cerqueu la humilitat. Potser així quedareu protegits el dia de l'enuig del Senyor" (Sof 2,3).
Preocupat per saber quina és l'autèntica saviesa (Sir 1,1) l'autor del Siràcida dóna a entendre que l'humil és un autèntic savi perquè una manera de manifestar la grandesa humana està en la humilitat.
Diumenge 22 durant l'any 28 d'Agost de 2016
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.