La paràbola que llegim a l’evangeli d’aquest diumenge (Lc 17,11-19) es sol titular “La guarició dels 10 leprosos” tot i que el títol més adequat hauria de ser “El samarità agraït” perquè són un samarità i Jesús els qui acaben focalitzant tota l’atenció narrativa del text.
El text comença presentant Jesús fent camí cap a Jerusalem. Fixem-nos que diu “Ierousalem” nom que Lluc usa per designar la ciutat en sentit sacra i religiós; quan no li vol donar cap connotació especial usa “Hierosolyma”. Tot seguit diu que passava entre Samaria i Galilea. No hi ha consens entre els comentaristes sobre la traducció i construcció d’aquesta frase. Com s’ha entendre? caminava Jesús per un terreny fronterer entre els dos territoris? anava d’un lloc a un altre?. Si Jesús anava cap a la Jerusalem sacra és lògic que evités el pas per Samaria i escollís el camí que passava per Perea per evitar el rebuig dels samaritans cap a tots els que anaven a Jerusalem ( Lc 9,53). També es rar que comenci primer esmentant Samaria abans que Galilea quan geogràficament tot indica que hauria de ser el contrari.
Tot apunta a que Lluc vol donar importància a Samaria preparant el rol que en la paràbola adoptarà el samarità agraït. Cal tenir present que en els evangelis de Marc i de Mateu no apareixen els termes Samaria, ni samarità ni samaritans. Joan, en canvi, hi dedica el capítol 4 del seu evangeli i usa el terme samarità per tractar Jesús d’endimoniat (8,48). Lluc que coneix Joan, excepte l’episodi del rebuig a Jaume i Joan (9,52-56) parla bé dels samaritans; a més del passatge que ens ocupa, recordem el bon samarità que auxilia l’home a qui han robat (10,33). En el llibre del Fets dels Apòstols sobresurt la predicació de Felip i la intervenció de Pere i Joan a fi que els samaritans rebin l’Esperit Sant. Com van anar històricament les coses no ho sabem, però és de suposar que, des dels primers temps posteriors a la mort de Jesús i les experiències vinculades amb la seva resurrecció, hi hauria comunitats cristianes a Samaria. Lluc fa justícia a aquesta realitat presentant la figura del samarità agraït com a representant d’aquelles primeres comunitats cristianes samaritanes que s’adheriren al projecte de Jesús.
La mirada misericordiosa de Déu és un tema molt apreciat en l’Escriptura hebrea. L’esquema seria: 1) súplica angoixant del qui es veu en una necessitat, 2) mirada de Déu que percep el sofriment 3) actuació per part de Déu. Ho veiem en el relat de la crida a Moisès: “He vist l’opressió del meu poble a Egipte i he sentit com clama per culpa dels seus explotadors. Conec els seus sofriments per això he baixat a alliberar-lo” (Ex 3,7-8). També en els salms apareix el tema: “Perquè no ha rebutjat ni menyspreat el qui és pobre i desvalgut; no li ha amagat la seva mirada i quan ha cridat auxili l’ha escoltat “ (Sl 22,25). Lluc estableix un símil entre l’actuar de Jesús i l’actuar de Déu. Els leprosos s’adrecen suplicants a Jesús, ell els veu i immediatament comença l’actuació. Els leprosos hauran de posar-hi la seva part ja que si ,en principi, el que demanaven era una mica de pa o una petita almoina, Jesús està disposat a donar-los molt més. A la sobreabundància del do de Jesús s’hi correspon la grandesa de la reacció del samarità. La prostració als peus de Jesús és indicativa de la categoria del personatge. Es pot interpretar com un gest d’acceptació de Jesús en tant que intermediari de l’actuació salvífica de Déu.
Diumenge 28 durant l’any. 13 d’Octubre de 2019
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.