Desprès del gest profètic en el temple, grans sacerdots i notables exigeixen a Jesús un senyal, la resposta es la negativa, seguida de tres paràboles; la tercera és la que llegim avui (22,1-14) i representa una ampliació del que ha dit Jesús: "El Regne us serà pres i serà donat a un poble que el faci fructificar" (21,43). En fer una lectura atenta de la paràbola es pot observar que hi ha un nombre considerable de detalls incongruents. És rar que un rei hagi de fer més d'una invitació al banquet de no ces del seu fill (vv.3-4), no és normal un rebuig generalitzat (vv.3-5), que no vulguin anar al banquet pot passar, però que matin els servents ... (v.6), el càstig de la destrucció de la ciutat sembla excessiu (v.7), com pot ser que es conservin els preparatius i es celebrin les noces en una ciutat incendiada? (v8), la invitació a uns convidats de rara procedència (v.9) i l'exclusió de l'invitat que no porta el vestit de noces (v.11). Totes aquestes incongruències ens porten a pensar que la paràbola s'ha d'entendre en un sentit simbòlic i no històric.
La paràbola mostra un rei (Déu) que te un fill (Jesús) i envia servents (els profetes) varies vegades (història d'Israel i temps de la predicació de Jesús) als convidats (dirigents religiosos) al banquet de noces (l'hora decisiva). Maten els profetes ( mort de Jesús), la ciutat és castigada (destrucció de Jerusalem els romans). Altres servents (els deixebles) cerquen nous invitats (nova comunitat formada per jueus i pagans).
De totes les incongruències la que crida més l'atenció és la del convidat que no porta el vestit de noces. El rei entra a la sala del banquet per veure els seus convidats i descobreix que un no porta el vestit de noces. Aquesta observació incomoda els lectors. Els convidats són pobres i han vingut de les cruïlles dels camins i amb presses que els és gairebé impossible que hagin pogut obtenir el vestit per a la festa. De la narració es dedueix que, malgrat tot, ho han aconseguit i només un no porta el vestit adequat.
El rei se li dirigeix amablement i li diu amic, com l'amo de la paràbola dels treballadors contractats (20,13) o com Jesús es dirigeix a Judes en el moment de la detenció (26,50). El rei està disposat a un tracte cordial que contrasta amb el fred silenci de l’invitat sense vestit de noces.
No es diu que l'invitat hagi fet res de mal, altrament, si el rei no volia dolents al banquet només li calia donar l'ordre de convidar tan sols els bons. L'invitat calla davant la pregunta del rei. Podia haver esgrimit que era pobre o que no havia tingut temps de procurar-se un vestit, però de poc li serveix l'argument perquè la resta d'invitats sí que porten el vestit de noces.
El convidat es podia haver preparat per les noces igual que els altres, però no ho ha fet. La seva descura demostra el desinterès per la celebració del casament. Què hi ha fa allà si no és per aprofitar l'oportunitat de menjar gratis? Té tota la pinta d'un aprofitat egoista. No té cap interès per la festa i el rei el fa fora. La festa és pels qui manifesten clarament la disponibilitat de compartir l'alegria del rei. El vestit de noces és assequible per a tothom, no hi ha requisits previs, tan sols es demana l'actitud de compartir l'alegria de l'amo que dona i regala. El càstig exagerat és el toc d'atenció pels oients a fi de fer-los adonar de la seriositat de la decisió i és la manera de valorar la importància que té l'actitud positiva dels qui participen a la festa.
La sala es va omplir, aquest era l'objectiu del rei, però una sala plena de gent sense el vestit de la festa no serviria de gran cosa. No tot s'acaba amb la presència física.
Diumenge 28 durant l'any. 15 d'Octubre de 2017
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.