La riquesa de la comunitat

L’evangeli que llegim aquest diumenge presenta el contrast entre l’home ric que no es veu en cor de renunciar als seus bens i seguir Jesús i els deixebles que ho han deixat tot i estan disposats a seguir Jesús (Mc 10,17-30).

En el text crida l’atenció que desprès que l’home hagi dit: “Tot això ho he complert des de jove”, Jesús el va estimar. Tot i que es suposa que Jesús estima els deixebles, els nens que se li acosten o les dones que el seguiran, Marc no usa mai una expressió així i en la resta dels evangelis tampoc se n’hi troben llevat de l’evangeli de Joan on diu que Jesús estimava Marta i la seva germana i Llàtzer (11,5). L’home s’ha adreçat a Jesús dient-li: “Mestre bo”; a aquesta salutació Jesús correspon estimant i precisament perquè és bo és capaç d’estimar.

L’home que ho té tot, que té assegurada la vida present vol assegurar la vida futura, per això demana a Jesús que li digui quin és el “plus”, per dir-ho d’alguna manera, que cal afegir al compliment estricte del que està manat per aconseguir la vida eterna. Està disposat a fer més. El problema es presenta quan Jesús explicita quin és aquest “plus” que va més enllà del compliment estricte de la llei. Es tracta de fer un procés sintetitzat i condensat en l’evangeli de Marc en uns quants verbs: ves, és a dir, no et quedis aquí parat, posa’t en moviment, ven tot el que tens, dona-ho als pobres que vol dir no et quedis res par a tu, i torna que equival a dir: converteix-te i segueix-me. Val a dir que el camí que haurà de fer l’home va cap a Jerusalem, cap a la mort en el Calvari. El que Jesús demana només es pot fer amb amor, el mateix que ell ha manifestat a l’home ric. Que l’amor a la riquesa tingui més força que l’amor de Jesús vol dir que l’atractiu de la riquesa és molt potent, molt poderós.

A la figura del ric que aferrat a les riqueses abandona el seguiment a Jesús, Marc contraposa la persona de Pere que, parlant en nom dels dotze, reivindica el mèrit que té haver-ho abandonat tot i seguir Jesús. A primer cop d’ull Pere i els dotze formen un grup modèlic, un exemple a imitar pels qui en un futur esdevindran seguidors de Jesús. Pere vol fer veure que ells han triat el bon camí.

Que ho hagin deixat tot no és del tot veritat. És cert que en el relat de la crida dels primers deixebles ( Mc 1,16-20) Pere, Andreu, Jaume i Joan deixen xarxes, i barques i es posen a seguir Jesús. Però ells no han abandonat els seus interessos i el desig d’ocupar llocs importants en el Regne com es veurà tot seguit en l’episodi en que els fills de Zebedeu demanen a Jesús seure l’un a la seva dreta i l’altre a la seva esquerra (10,35-45). Pel que fa al seguiment tampoc aquest és un seguiment total i absolut i sense cap condició; tal com es veurà en el relat de la passió Pere i els dotze abandonaran Jesús (Mc 14,50). En tot cas això serà veritat quan desprès de la mort i resurrecció de Jesús es constitueixin comunitats cristianes disposades a fer seu el projecte de Jesús fins les últimes conseqüències.

Jesús no dona la raó ni desmenteix Pere, fa una reflexió que val per a tothom. La promesa de rebre cent cases, germans, germanes, mares, fills i camps sembla exagerada per no dir impossible, però cal recordar el passatge on Jesús mirant els qui l’envolten diu: “Aquests són la meva mare i els meus germans. El qui fa la voluntat de Déu, aquest és el meu germà, la meva germana, la meva mare” (Mc 3,34s). En aquesta perspectiva la família s’amplia fins a límits insospitats. La comunitat es converteix en la família del qui segueix Jesús i tot el que és de la comunitat es pertinença també del qui segueix Jesús. L’enriquiment rebut a través de la comunitat seguidora de Jesús és incalculable. Jesús no demana que s’abandonin les riqueses per viure sense res sinó que s’abandoni una forma de possessió per ús particular a fi de passar a una forma de possessió que comparteix els bens comunitàriament; es tracta de crear una nova forma de possessió comunitària dels béns

Diumenge 28 durant l’any. 10 d’Octubre de 2021