Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Desprès de l’enviament dels Dotze, es pot considerar que la missió ha estat un èxit: han predicat la conversió, han expulsat dimonis i han guarit la gent ; els dotze han complert la seva missió, malgrat els bons resultats, el conjunt del poble d’Israel no s’ha convertit, l’ideal de la implantació de les 12 tribus no s’ha complert i el Regne de Déu encara no ha arribat. Cal que la missió continuï, indicatiu de que les comunitats cristianes tenen l’encàrrec permanent de proclamar la bona nova de Jesús i endegar la realització del seu projecte.  Llegim a l’evangeli d’avui els versets dedicats al retorn dels dotze (Mc 6, 30-34).

Entremig de l’enviament i el relat del retorn, l’evangeli de Marc incorpora l’opinió d’Herodes sobre Jesús i el relat de la mort de Joan Baptista. Val a dir que cap d’aquests dos fets interromp la missió dels dotze, però no es pot descartar que l’opinió d’Herodes i la mort del Baptista impacten sobre els dotze i en certa manera l’anar a un lloc despoblat representa prendre precaucions davant un perill gens menyspreable. La inclusió de la mort de Joan enmig de la missió vol advertir a les comunitats cristianes que la predicació no està exempta de perills i dificultats.

Jesús s’emporta els Dotze en un lloc apartat per descansar; cerca el descans dels dotze, no pas el seu. La proposta de descans està en paral·lel a la compassió envers la multitud, ovelles sense pastor. El no tenir temps ni per menjar va preparant pel relat de la multiplicació dels pans. La gent arriba al lloc abans que Jesús i els dotze. No és qüestió de discutir sobre la possibilitat  de la gent d’haver arribat abans. El que és important per Marc és mostrar  una multitud sedejant de Jesús més per fer-lo messies que no pas per sintonia amb el seu missatge; només cal tenir present el comportament de la multitud en el judici de Jesús davant Pilat (Mc 15,8.15).

L’arribada de la gent representa un gir en el plantejament de Jesús que en un principi pretenia el recolliment i la intimitat amb els dotze, haurà ara d’acollir una multitud mancada de compassió, de guiatge i aliment que s’ha d’entendre en sentit figurat: l’aliment és la instrucció.

Com ovelles sense pastor. La imatge del pastor és un clàssic de la literatura bíblica. Com en tot l’orient el pastor ideal és el rei que ha de protegir el seu poble. A Nm 27,17 Moisès demana a Déu que designi un home que vagi al davant de la comunitat a fi que no siguin com ovelles sense pastor. En general, els dirigents del poble són considerats pastors, però els pastors, com diu  Ezequiel poden descuidar la seva funció. En el pensament de Jesús hi ha una crítica agressiva dirigida als líders religiosos del seu temps. Quan fallen els pastors Déu mateix farà de pastor (Ez 34,11ss). El salm 23 ho proclama ben clar: “El Senyor és el meu pastor” Jesús, enviat de Déu, serà el pastor que es compadeix de les ovelles/poble d’Israel.

Jesús ensenya a les multituds. Com hem dit, l’ensenyament és aliment. El llibre dels Proverbis presenta la saviesa feta aliment (9,5). Aquell aliment que els pastors dirigents del poble no han volgut donar a les seves ovelles, Jesús el dona a la gent. Ho fa no des dels llocs tradicionals on s’imparteix l’ensenyament: escoles rabíniques, sinagogues, atris del temple, sinó des de l’espai obert de la natura perquè el seu ensenyament és obert, no calen estudis previs, ni coneixements iniciàtics, només cal escoltar i deixar-se penetrar per la paraula alliberadora.

Diumenge 16é durant l’any. 18 de Juliol de 2021