Vés al contingut

Un petit fragment del capítol 9é de la carta als Hebreus (He 9,11-15) el llegim a la segona lectura (cilce B) de la festivitat del Cos i la Sang del Senyor. A l’acabament de la lectura (v.15) ens trobem amb la frase. “Crist és el mitjancer d’una nova aliança perquè ha mort en rescat dels pecats comesos sota la primera”. A què es refereix quan parla dels pecats comesos sota la primera aliança?.

El tema de l’aliança ocupa un lloc important en la carta als Hebreus, sobretot en els capítols 8.9 i 10. Els autors del Nou Testament es valgueren de textos, passatges o esdeveniments de l’Antic Testament per explicar i donar sentit al que s’esdevingué en Jesús de Natzaret. La carta als Hebreus té un particular interès en mostrar el sentit de la mort de Jesús. L’aliança consignada en l’Antic Testament serà un element clau i escollit per fer-ho. Una tradició present a 1 Co 11,21 i en els sinòptics Mt 26,28; Mc 14,24 i Lc 22,20 també es valdrà del recurs a l’aliança per donar sentit a la mort de Jesús.

L’autor d’Hebreus es fixa en l’aspecte cultual present en l’antiga aliança. A Ex 24,1-8 l’aliança s’instaura a través d’un sacrifici. L’autor d’Hebreus construeix una contraposició entre el sacrifici de l’antiga aliança i la mort de Jesús. El que passa amb l’antiga aliança és que no serveix. Ho diu el mateix text de la carta als Hebreus: “La llei de Moisès és del tot incapaç de portar a la plenitud els qui participen cada any en els mateixos sacrificis oferts una vegada i una altra” (10,1) i “Els sacrificis els tornen a recordar que són pecadors” (10,3). Els profetes es queixaven de l’incompliment de l’aliança: “El poble d'Israel i el de Judà han trencat amb l'aliança que jo havia fet amb els seus pares” (Jr 11,10). Pau sintonitza amb aquest pensament quan diu: “ningú no és just davant de Déu en virtut de les obres manades per la llei” (Rm 3,20). Hebreus argumenta que “si la primera aliança hagués estat irreprensible no hauria calgut substituir-la per una segona” (8,7). La profecia de Jeremies proclamant una nova aliança avala la inutilitat de la primera i postula l’adveniment de la segona ( Jr 31,31-33). Els pecats comesos sota la primera aliança (expressió que pot resultar estranya) es refereixen, doncs, a aquesta incapacitat de l’antiga aliança i al fet que aquesta fos incomplida pel poble d’Israel. Un cop l’aliança s’ha trencat, cal, pel seu restabliment, un acte de culte. Jesús, segons la carta als Hebreus, és el qui té la capacitat de portar a terme aquest acte de culte que restableixi l’aliança i aquest acte de culte serà la seva mort a la creu.

El text de la carta als Hebreus que llegim avui (VV: 11.12.13) permet comparar el que s’esdevingué en la mort de Jesús amb els sacrificis de l’antiga aliança, si bé la comparació no és entre iguals sinó que la mort de Jesús té un valor infinitament més gran. Els sacrificis antics tenien un valor limitat en el temps, el sacrifici de Jesús te un valor definitiu. Els sacrificis de l’antiga aliança es realitzaven dins un temple humà, el de Jesús es realitza en el cel. Actuaven els sacerdots, en la nova aliança qui realitza el sacrifici és el mateix Jesús.

Entre les comparacions la que té més força és la de la sang. L’autor d’Hebreus és val d’un raonament típic del rabinisme consistent en afirmar que quan es compara quelcom de menor importància amb quelcom de més importància, si el primer és cert, molt més cert és el segon. Aplicat al tema de la sang, si la sang dels animals era bona per purificar, molt més eficaç és la sang de Jesús. Aquesta eficàcia li ve donada perquè la sang de Jesús té l’aval i el segell de l’Esperit. No oblidem que la sang és l’equivalent de la vida. L’autor d’Hebreus està dient que davant la sang de Jesús no hi ha cap contrapartida que pugui ocupar el seu lloc.

Festivitat del Cos i la Sang del Senyor. 6 de Juny de 2021

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.