Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

En el llibre de l’Èxode es donen les instruccions per a la construcció del santuari (cc. 25-31) i més endavant s’explica com es realitza  aquesta construcció (cc. 35-40); entremig s’interposa el relat de l’adoració del vedell d’or (c.32) amb la que Israel trenca l’aliança del Sinaí. Els capítols 33-34 expliquen com , gràcies a la intervenció de Moisès, Déu renova l’aliança i Israel perdonat podrà dur a terme la definitiva construcció del santuari. A la 1a lectura d’avui llegim un passatge (Ex 34,4b-6.8-9) d’aquest tram del llibre de l’Èxode.

Vegem els elements del relat que nodreixen la significació del text. “Moisès va pujar a la muntanya del Sinaí”. En l’antic orient existia la convicció de que la muntanya era el lloc de residència dels déus. Algun vestigi d’això queda en l’Antic Testament; en el llibre del profeta Isaïes es diu: “Pujaré fins al cel ... m’asseuré a la muntanya on resideix la cort divina” (14,13). La muntanya és també el lloc de la teofania, és a dir, de la manifestació de la divinitat. És dalt d’una muntanya que el Senyor es manifesta al profeta Elies: “Surt i estigues dret davant meu dalt la muntanya que hi passaré jo, el Senyor” (1 Re 19,11).

Pel que fa a Moisès, pujar a la muntanya és l’equivalent a l’experiència espiritual que representa acostar-se al món de la divinitat. En aquest sentit Moisès viurà una experiència única de la que la resta del poble n’està exclòs. Representa un esforç i un allunyament del poble pecador. Moisès fa l’experiència que el poble, amb l’adoració del vedell d’or, no ha volgut fer. En tant que representant del poble, l’experiència d’acostament a Déu que fa Moisès reportarà el perdó del pecat comés per trencar el compromís de fidelitat al Senyor.

“Portant a la mà les dues taules”. La divinitat que entrega les lleis escrites en pedra no és aliena a la mentalitat de l’antic orient. Aquest és el cas de  Shamash, déu del sol que entrega les lleis al rei babilònic Hammurabi que les grava en una pedra (1792 - 1750 aC.). Al provenir de la divinitat la llei no permet modificacions humanes i no es pot canviar, això s’assegura gravant-la  en una pedra. Al donar Déu la llei en taules de pedra s’assegura la seva transmissió, tal com diu el llibre del Deuteronomi: “ També els vostres fills que encara no la coneixen, l’escoltaran i aprendran a reverenciar el Senyor tots els dies de la vida “ (31,13).

El qui conegui la boira de Lleida sap que aquesta és envoltant, penetrant, s’imposa arreu, poderosa per sobre els colors de totes les coses. Potser això ajuda a entendre que el núvol sigui imatge de Déu. Ell és presència poderosa que s’imposa per damunt de tot i no deixa veure res més  que la seva blancor absorbent. La Bíblia es val d’aquesta imatge per explicar la presència de Déu. Ho veiem al llibre de l’Èxode quan el Senyor camina davant el poble en una columna de núvol (13,21) o quan el Senyor baixa en la columna de núvol i es queda a l’entrada de la tenda (33,9) o quan la glòria del Senyor, en forma de núvol, omple el temple ( 1Re 8,10).

Passaré és una manera de dir que Déu es fa present. Trobem l’ús d’aquest verb quan Déu passa en forma d’una torxa de foc  en l’aliança amb Abraham (Gn 15,17), quan passa pel país d’Egipte (Ex 12,12) o quan es manifesta al profeta Elies ( 1 Re 19,11).

La qüestió del nom de Déu apareix a Ex 3,6.13-15. Allí Senyor es vincula amb el favor de Déu envers els Patriarques.  En el nostre text es produeix un canvi substancial. El nom de Déu no es vincula als patriarques sinó amb una fórmula  definitòria que apareix en altres llocs de l’Escriptura: “El Senyor és compassiu i benigne,  lent per al càstig, fidel en l’amor” (Nm 14,18; Jl 2,13; Jo 4,2). En la fórmula hi ha continguts els atributs divins que, segons els rabins, Déu organitza el seu govern sobre la creació i els éssers humans: la justícia i la misericòrdia. Poques vegades en l'Escriptura aquest llenguatge sobre Déu adquireix l'equilibri, la profunditat i la potència teològica que aquesta fórmula  li atorga. Potser aquesta és la raó de la tria d’aquest text per la festa de la Trinitat.

Festivitat de la Santíssima Trinitat . 7 de Juny de 2020