Llegim a la segona lectura de la festivitat de la Trinitat els versets finals de la 2a carta de Pau als corintis (2Co 13,11-13). Les cartes als corintis, tal com les tenim ara, recullen el text o fragments de vàries cartes que Pau els anà escrivint; alguns comentaristes pensen que van arribar a cinc. Els capítols 10-13 conservarien una d'aquestes cartes escrita a Efes a la tardor del 53. En ella Pau fa un fèrria defensa de la seva activitat pastoral.
Els que ell anomena "superapòstols" (2Co 11,5) han qüestionat la seva autoritat, han dit que les seves cartes són fortes i dures, que ell és dèbil i que les seves paraules no valen res (2Co 10,10). Pau argumenta contra ells dient que precisament són les febleses les que li donen més força (2Co 12,10) perquè està convençut que allò que sembla més feble en l'obra de Déu és més fort que no pas els homes (1Co 2,15). Evidentment aquest ambient ha creat tensions dins la comunitat i el desig de Pau és que es restableixi el clima de bona harmonia i germanor.
Aquest desig es respira en les paraules de comiat de la carta. Pau usa el terme germans, en un sentit metafòric, per indicar que tots els membres de la comunitat són fills d'un mateix Pare. L'apòstol desitja que els corintis visquin en la pau que s'ha de manifestar amb el bes que, en les comunitats primitives, era el gest litúrgic símbol de la comunió cristiana.
Quatre verbs en to imperatiu defineixen el programa de vida que ha de dur a terme la comunitat, si vol superar les rivalitats provocades pels superapòstols oposats a Pau: "Refermeu-vos" (katartizo) prové del llenguatge artesà i vol dir restaurar, perfeccionar. Els cristians de Corint han de cercar a perfecció espiritualment. Cal reconstruir el que les rivalitats han desfet i una bona eina per fer-ho és aconseguir la unitat entre els membres de la comunitat. "Animeu-vos", "exhorteu-vos" (parakaleo), és l'acció que més en sintonia està amb l'acció de l'Esperit, el Paràclit (Jn, 14,16.26), dins la comunitat.
"Tingueu els mateixos sentiments" o "visqueu ben avinguts " (phroneo). És un verb molt ric de significat. Vol dir tenir la facultat de pensar o sentir, reflexionar, estar ben disposat a fer una cosa. En una comunitat on hi ha hagut virulentes rivalitats, és difícil voler que tothom pensi igual. Sembla que Pau demana una cosa impossible, o, si més no, molt difícil. Però no es tracta d'anular les diferencies, sinó de suprimir les divisions. El terme apareix en dos altres passatges que il·luminen el sentit que l'apòstol li vol donar. Apareix a Fl 2,5: "Tingueu els mateixos sentiments que tingué Jesucrist" La sintonia de pensament no es situa en el camp de les relacions dels uns amb els altres sinó que la sintonia existeix entre la comunitat i Jesús. Acoblar la manera de pensar no només amb els altres perquè hi hagi harmonia dins la comunitat, sinó sobretot amb el fer i ser de Jesús, referent indiscutible per aconseguir aquesta vida harmoniosa. Si ens centrem en Jesús, adoptant la seva actitud de donació i servei, el somni impossible pot ser possible.
L'altre passatge el trobem a la carta als Romans: 12,2-3. En el verset 3, el verb apareix 3 vegades per demanar que tothom tingui una idea justa i equilibrada del que és. Si això és així, llavors no es produirà l'emmotllament amb el món de que parla el verset 2. El món s'oposa a Déu, estem envoltats d'aquest món que ens bombardeja nit i dia amb els seus valors. És difícil no quedar-ne afectats. Pensar com Jesús, no pensar com el món és la proposta que Pau fa als Corintis per eixir de les tensions i rivalitats. Llavors s'aconseguirà el viure en pau (eirêneuo), absència de rancúnies i violències entre opositors, benestar que deriva d'una profunda relació amb Déu.
Festivitat de la Santíssima Trinitat. Diumenge 11 de Juny de 2017
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.