Llegim a l'evangeli d'avui un text (Mt 4,12-23) que notifica l'inici de la predicació de Jesús a Galilea i la crida dels primers deixebles."Galilea dels pagans" sembla un avançament a la proclamació del final de l'evangeli: "Aneu a tots els pobles i feu-los deixebles meus" (28,19). Aquesta universalitat xoca amb textos que limiten l'oferiment de salvació al poble d'Israel: "Únicament he vingut a salvar a les ovelles perdudes de la casa d'Israel" dirà Jesús a la dona cananea (15,24). Sembla que en l'evangeli de Mateu hi hagi una contradicció: la salvació a qui va dirigida, a Israel o als pagans? Fixem-nos però que Israel no respon, tal com Jesús espera, a l'oferiment de salvació: "Ai de vosaltres que tanqueu a la gent l'entrada Regne del cel. Vosaltres no hi entreu ni permeteu que hi entrin els que voldrien entrar-hi" (23,13).
Jesús retreu l'enduriment d'Israel amb paraules del profeta Isaïes: "Aquest poble m'honora amb el llavis, però el seu cor està lluny de mi" (13,8). El moment àlgid del rebuig el trobem en el judici davant Pilat, quan el poble assumeix la responsabilitat de la mort de Jesús: "Que la seva sang caigui sobre nosaltres" (27,25). A partir de l'enduriment d'Israel s'obre camí l'oferiment de la salvació als pagans. "El Regne us serà pres i serà donat a un poble que el faci fructificar " (21,43). La fe dels pagans apareix com una alternativa a l'enduriment d'Israel, però d'una forma que Israel no queda anul·lat, sinó que queda integrat en un projecte més ampli que abasta el conjunt de pobles de la terra.
"Galilea del pagans" premonició d'una obertura que acabarà amb l'oferiment de salvació més enllà dels límits geogràfics i religiosos d'Israel. Mirada cap als pagans amb una cita de les escriptures hebrees. Si prescindim dels relats de la infància i de les escenes del baptisme i les temptacions, el text que comentem resulta ser l'inici l'evangeli de Mateu. Així, doncs, l'evangelista comença i acaba amb una referència a la missió als pagans i ho fa amb aquest esperit integrador que parla dels pagans amb una cita de l'escriptura hebrea.
La presència d'aquesta escriptura dins l'evangeli de Mateu és molt intensa. Hi ha referències indirectes i d'altres introduïdes per fórmules indicatives: "Així ho ha escrit el profeta" (2,5); "Anunciat pel profeta (2,15); o la del text d'avui "perquè es complís allò que havia anunciat el profeta Isaïes" (4,14). La distribució en l'evangeli és desigual, però la presència és més abundant en els relats de la infància (2-3). La cita que ens ocupa, basada en un text d'Isaïes (8,23-9,1), no coincideix ni amb el text hebreu, ni amb la traducció grega, ni amb els targums. Quines fonts utilitza, docs, Mateu per fer les seves consultes?. Hi ha qui diu que Mateu es va elaborar un text de l'Antic Testament propi. Altres proposen que disposaria d'una mena d'antologia de cites, com un florilegi, però el més assenyat és pensar en la presència d'escribes i lletrats en la comunitat de Mateu que li proporcionarien un bon coneixement de l'escriptura hebrea. Mateu se'n valgué, alhora que acollí amb gran respecte la tradició interpretativa de l'escriptura referent a Jesús, present ja en el primitiu evangeli de Marc.
Quina intenció mogué Mateu a fer tot això? La comunitat de Mateu s'havia separat i trencat amb la sinagoga, però, què n'havia de fer d'aquella escriptura que tant bé coneixia?. A partir d'aquí sorgirà un treball, un esforç i una reflexió que conduirà a reinterpretar l'escriptura jueva a la llum de la persona de Jesús, el seu fer i la seva predicació. En ell es compleix el que està dit i proclamat. El pla de Déu, dissenyat a l'Antic Testament, arriba en Jesús al seu perfecte compliment.
Diumenge 3er durant l'any. 22 de Gener de 2017.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.