Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Un dels episodis evangèlics que ha tingut més repercussió popular és l’anada dels pastors a Betlem per adorar l’infant Jesús (Lc 2,15-20); el llegim avui a la missa de l’alba, festa de Nadal del Senyor.

El ser pastor era un treball solitari i brut, i no atreia les persones que tenien millors opcions professionals. Pels pastors els era difícil observar les seves obligacions religioses. ¿Qui cuidarà les ovelles mentre assisteixen a la sinagoga? ¿Com poden ser fidels a les seves obligacions rituals? En una societat que separava els bons dels dolents segons el compliment d'aquestes observacions religioses, la gent no volia tenir pastors de veïns o de parents. Els textos de l’Escriptura, però, no ofereixen aquesta visió negativa dels pastors. Abraham pastura ramats (Gn 13,2), Moisès pastura els ramats de Jetró (Ex 3,1), David, que va néixer a Belén, havia estat pastor (1Sa 16,11), i va arribar a convertir-se en un gran rei. El mateix Senyor és considerat pastor d’Israel (Sl 23,1; 80,2).

Podria ser que Lluc estigués jugant amb un seguit de contrastos. En el món hel·lenista – romà era habitual que la propaganda imperial anunciés a través d’un herald els grans esdeveniments: protagonitzats pel rei o l’emperador: arribada al tron, victòries militars, visita a una ciutat, naixement d’un fill. Aquestes notificacions eren les bones notícies, els evangelis. Pel que fa al naixement de Jesús el més habitual és que s’hagués anunciat a Jerusalem i no a Betlem. Això explica que els mags es dirigissin a Jerusalem (Mt 2,1) cercant el Messies. També, segons la lògica, els destinataris de l’anunci haurien d’haver estat els grans sacerdots és a dir els pastors dirigents del poble. Jesús, però es queixa dels dirigents – pastors que tenen el poble abandonat (Mt 9,36; Mc 6,34). Lluc fa que l’anunci vagi dirigit a uns altres pastors, els indesitjables incomplidors de la Llei. Una vegada més es posa de manifest la voluntat de Déu d’escollir allò que és petit, dèbil, insignificant per a dur a terme els seus plans: la petita Betlem en contrast amb la gran Jerusalem, els menyspreats pastors en comptes dels prepotents pastors dirigents. Tal com diu Pau:  “Allò que sembla feble en l’obra de Déu és més fort que no pas els homes” (1Co 1,25).

A semblança dels deixebles cridats per Jesús que ho deixen tot (Lc 5,1-11) o de Leví que abandona el lloc de recaptació d’impostos per anar amb Jesús (Lc 5 27-28), els pastors deixen el ramat per anar a Betlem seguint les indicacions de l’àngel. És més, els pastors ho fan de pressa, com Maria que se’n va de pressa a casa d’Elisabet desprès de sentir el missatge de l’àngel (Lc 1,29). A diferència dels relats de vocació d’alguns profetes  on l’objecció posada pel profeta (Is 6,5; Jr 1,6) és un element típic que forma par de l’esquema del relat, aquí la resposta dels pastors és immediata, sense preguntes, sense tenir  en compte el contratemps que els suposa deixar el ramat.

És evident que els pastors han vist quelcom més que un infant nascut en un pessebre amb el pare i la mare al costat, han descobert que, tal com els ha dit l’àngel, el nen és el Salvador, el Messies, el Senyor. I aquest quelcom més explica les tres reaccions: la de la gent que quedava meravellada, els pastors que glorificaven Déu i Maria que ho meditava tot en el seu cor. Les reaccions de la gent i dels pastors són reaccions extravertides. Per dir-ho d’alguna manera, la gent i els pastors desapareixen de l’escena i es queda Maria sola. Ella es reclou en el seu interior, guarda dins seu les experiències narrades pels pastors i les medita en el seu cor. Lluc intenta presentar Maria fent l’esforç de comprendre el que ella està vivint i el que han explicat els pastors que té una complexitat que necessita una actitud com la de Maria per arribar a la seva comprensió. La reflexió de Maria està orientada a comprendre el que s’esdevindrà en Jesús, la reflexió fa de pont entre els relats de la infància i el gruix de la resta de l’evangeli de Lluc.

En el relat de la Visitació, Maria és lloada per la seva gran fe (Lc 1,45). Es pot dir que ella comença un procés que acabarà, segons Lluc, en el moment en que Maria serà present al mig de la comunitat cristiana que ha fet experiència de Jesús ressuscitat i rep el do del seu Esperit (Ac 1,14).

Missa de l’alba. Festivitat del Nadal del Senyor. 25 de desembre de 2021