Protagonista

Unes dites de Jesús es recullen a la lectura de l'evangeli d'aquest diumenge (Mt 18,15-20). Són instruccions de Jesús encaminades a orientar la vida de la comunitat que tenen en comú el protagonisme de la comunitat. La primera instrucció encoratja a la correcció fraterna. És una pràctica prevista ja a l'Antic Testament: "No covis odi contra el teu germà, corregeix si cal el teu proïsme" (Lv 19,17). En el llibre d'Ezequiel, el profeta és instat a advertir al malvat que s'aparti del mal camí (33,1-9). És una pràctica que trobem també en les primeres comunitats cristianes. Les cartes pastorals presenten Pau dient a Timoteu: "Els qui es mantenen en el pecat reprèn-los davant de tothom" (1Tm 5,20); reprèn, amenaça, exhorta com un que té molta paciència (2Tm 4,2); tota l'Escriptura és inspirada per Déu i útil per ensenyar, refutar, corregir i educar en la fe (2Tm 3,16). El mateix Mateu anima a fer les paus amb el germà abans de portar l'ofrena a l'altar (5,23).

El simple ús de la paraula germà ja ens posa en un entorn comunitari. El llibre del Deuteronomi parla del germà hebreu per referir-se a un membre de la comunitat (15,12). És important tenir en compte que alguns manuscrits afegeixen "contra tu" per especificar que la naturalesa de l'ofensa o el pecat rau en les relacions entre membres de la comunitat.

En la segona fase intervenen dos testimonis. Aquesta intervenció s'ha d'entendre no tant en el sentit jurídic que requereix la presència de dos testimonis en un judici (Dt 19,15), sinó en una intensificació de la presència comunitària. Els dos testimonis no han de ser una amenaça, sinó un ajut a fi que el restabliment de les bones relacions arribi a bon port.

Arriba el moment de la intervenció plena de la comunitat. En el moment en que s'escriu l'evangeli de Mateu, les comunitats, pel que fa a la disciplina penitencial, no tenien la jerarquització i complexitat organitzativa com les d'ara. Portar el cas a la comunitat no vol dir fer un judici assembleari, ni sotmetre el cas al poder dels caps de la comunitat. La intervenció plena de la comunitat vol dir que el restabliment de les bones relacions interessa a tots. El germà que no escolta la comunitat ha deixat de ser germà, ell mateix s'ha exclòs. Que el consideri un pagà o un pecador no és res més que la comunitat assumeix l'autoexclussió del germà pecador.

El poder de lligar i deslligar que a 16,19 és donat a Pere, aquí el té tota la comunitat. Lligar i deslligar no vol dir altra cosa que és la comunitat la que decideix quin és l'estil de vida que s'ajusta al comportament derivat de l'ensenyament de Jesús. La comunitat no condemna ni emet sentències. Constata tan sols la realitat provocada per l'automarginació d'un membre que no accepta cap correcció ni cap consell.

"Si dos o tres de vosaltres es posen d'acord per demanar alguna cosa al Pare ... els la concedeix" (v.19). Si llegim la dita a la llum de l'anterior, allò que es demana al Pare és la conversió del pecador. Ens trobem amb una comunitat que al judici i la condemna anteposa la pregària que ha de comportar la integració i la regeneració.

El protagonisme de la comunitat arriba al seu punt àlgid quan aquesta es converteix en garant de la presència de Jesús en el món. El temple de Jerusalem era la garantia de la presència de Déu. Ara que el temple ha quedat destruït, on és el lloc on Déu es fa present? La comunitat reunida, fent present Jesús, perpetua i garanteix la presència de Déu en el món; comunitat que prega i no exclou, ni condemna, que perdona, regenera i integra.

Diumenge 23 durant l'any. 10 de Setembre 1917