A l'evangeli d'aquest diumenge de la Pentecosta, llegim un fragment del capítol 20 (19-23) de l'evangeli de Joan que, si es té en compte que el 21 és un afegit, és el que conclou l'evangeli.
L'escena que descriuen els versets que llegim està situada immediatament desprès de la visita de Maria Magdalena als deixebles que, complint l'encàrrec de Jesús (20,17), els anuncia que Ell és viu. Els deixebles, tot i haver escoltat el missatge de Maria, es mantenen tancats i immersos en la por als jueus. El trobament de Jesús amb els deixebles els obrirà la mentalitat i esvairà totes les pors. Serà el colofó perfecte a la missió iniciada per Maria.
Jesús s'apareix als deixebles. Joan no especifica que l'aparició vagi dirigida als dotze, grup que es sol associar a l'exercici de l'autoritat en les primers comunitats (Ac 6,2). Els dotze com a tals apareixen poc en l'evangeli de Joan (6,67.70.71; 20,24). Els deixebles, destinataris del gran discurs de comiat i mencionats en el moment de la detenció de Jesús (18,1), tornen ara a aparèixer com a protagonistes de l'experiència de Jesús ressuscitat. Aquí cal entendre que deixeble es refereix a tot aquell que està disposat a acceptar Jesús, no tan sols els que ho van fer històricament, sinó tots els qui ho faran al llarg de la història. A ells se'ls dóna la pau, l'Esperit i la capacitat de vèncer el pecat.
Hem dit que el capítol 20 actua de colofó de l'evangeli. Així com en el pròleg (1,1-18) hi ha els grans temes que aniran apareixent a l'evangeli: vida, llum, testimoni, rebuig, en el capítol 20 hi ressonen alguns dels temes del discurs de comiat (13-17) i Joan els presenta com el compliment de les paraules de Jesús. Passa el que diu el profeta Isaïes: "La paraula que surt dels meus llavis....realitzarà el que jo volia" (55,11). El que Jesús diu, no passa sense que es compleixi.
Jesús anuncia als deixebles que no els deixarà, que tornarà, que d'aquí a poc no el veuran, però el tornaran a veure. (14,18; 16,23). Desprès de l'absència que pot representar la creu i la tomba, els deixebles experimentaran el trobament de Jesús com un retorn. Cap tomba, ni llosa, ni porta tancada poden impedir que Jesús estigui al mig de la comunitat, és a dir, en sigui el seu referent indiscutible. La presència de Jesús ha dissipat totes les pors i s'ha imposat l'alegria, la que ja havia anunciat Jesús: "El vostre cor s'alegrarà perquè us tornaré a veure. I la vostra alegria ningú o us la prendrà" (16,22 i també 15,11; 16,20). Jesús promet (14,27) i ara dóna la pau que el món no dóna. Tothom coneixia la "pax augustana" imposada per la força i el domini. Aquella pau promesa en el seu comiat (14,27) ara Jesús la dona als seus deixebles acompanyada de la joia de l'encontre i del do de l'Esperit.
El do de l'Esperit és la promesa més reiteradament repetida (14,17.26; 15,26; 16,13). El gest amb que Jesús comunica l'Esperit recorda el gest creador de Déu que, alenant sobre Adam li atorga la vida (Gn 2,7) perquè amb la resurrecció de Jesús s'inaugura una nova creació, una situació totalment nova caracteritzada pel triomf de la llum que, tal com diu el pròleg (1,5) triomfa sobre la tenebra. És una manera simbòlica de dir que la resurrecció de Jesús és el triomf sobre la mort i el pecat. Perdonar/no perdonar o perdonar/retenir és una forma semítica de parlar d'una mateixa realitat usant una parella de contraris. El que es vol dir és que l'Esperit dóna una força a la comunitat que la fa capaç de contrarestar el pecat, és a dir, tot allò que pugui representar una oposició al projecte alliberador de Jesús.
Diumenge de Pentecosta. 4 de Juny de 2017
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.