Vés al contingut

Antíoc IV Epífanes, a fi de cohesionar un reialme fet de pobles molt variats, volgué unificar-lo imposant una religió única a l’estil de les que es practicaven a la Grècia clàssica. Això volia dir que els jueus havien d’abandonar la pràctica dels costums tradicionals y renunciar al compliment de la Llei que marcava la pauta de la seva vida i comportament dels jueus. Antíoc IV Epífanes va imposar els costums grecs, va prohibir la circumcisió (1 Ma 1,12-14); intentà suprimir el culte al Déu d’Israel (1 Ma 1,41-53). Com seria d’esperar, aquestes pretensions es van trobar amb la fèrria oposició del poble jueu que volia seguir fidel a les prescripcions de la Llei. Aquest és el context que originà la revolta de Judes Macabeu l’any 167 aC. D’aquesta revolta ens en parlen els dos llibres que prenen el nom d’aquest personatge, fill del sacerdot Mataties.

Una sola oportunitat ofereix la litúrgia de llegir un fragment del segon d’aquests llibres (2Ma 7,1-2.9-14) i aquesta s’escau precisament a la primera lectura d’aquest diumenge. Probablement el llibre fou escrit en grec per un jueu d'Alexandria a finals del segle II aC. L'època històrica que emmarca els fets que s’hi descriuen va des dels temps previs a la pujada al tron d'Antíoc IV Epífanes (175 aC.) a la victòria de Judes Macabeu sobre Nicànor (160 aC.). L'obra és un resum o recull antològic de textos d'una obra anterior, escrita per un tal Jàson de Cirene. El judaisme no l'incorporà en el seu cànon de llibres sagrats; les esglésies protestants el consideren apòcrif i les comunitats cristianes catòliques el cataloguen com a deuterocanònic, però el fet de que parli de la resurrecció i del martiri l'ha dotat d'una gran consideració.

El problema que es cou en el rerefons del text és el de la retribució merescuda pel compliment de la Llei i altres pràctiques religioses. En la teologia clàssica d'Israel, el compliment de la Llei comporta el benefici de la prosperitat econòmica (Dt 28,1-14); seguir els camins del Senyor i complir els seus decrets i prescripcions dóna la vida (Dt 30,15s). Davant d'això, què passa amb els justos, que amb el martiri perden la vida pel fet d'haver estat fidels i complir totes les prescripcions de la Llei? On és la seva recompensa? La Llei que els havia de donar la vida ha sigut paradoxalment la causa de que l'hagin perdut.

És llavors que comença a forjar-se la doctrina segons la qual el premi al compliment de la Llei queda postergat a una altra vida i l'esdeveniment indispensable, que facilita el pas a aquesta altra vida, és la resurrecció. S'afirma l'existència d'una vida més enllà de la mort física que és donada per Déu a aquells que li han mostrat fidelitat amb el compliment de la Llei.

El llibre de la Saviesa parla de la immortalitat dels justos (1,15) i que l'observança de la Llei assegura aquesta immortalitat. En el segon llibre dels Macabeus es parla per primera vegada de la resurrecció del cos, que s'ha d'entendre de tota la persona. Només es contempla la resurrecció dels justos. El malvat Antíoc rebrà el seu càstig (2Ma 9,7-12.28) en aquest món amb una mort horrible. El llibre es cuida molt bé de contraposar el premi del just amb el càstig del pecador. El segon llibre dels Macabeus només parla de la resurrecció dels justos. És en el llibre de Daniel on es troba que aquesta resurrecció es fa extensiva a bons i dolents. Els bons ressuscitaran per a la vida eterna i els dolents per a la condemna i el càstig.

Diumenge 32 durant l'any. 6 de Novembre de 2016

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.