Potser és ell

El pròleg de l'evangeli de Joan afirma que Joan el Baptista vingué a donar testimoni de la llum (1,6-7). Els versets que segueixen al pròleg despleguen el contingut d'aquesta afirmació. A l'evangeli d'aquest diumenge llegim el què diu Joan d'ell mateix i la primera proclamació sobre Jesús (Jn 1,19-28). Joan Baptista fou una persona impactant, contemporani de Jesús. La seva influència perdurà fins el moment del creixement de les primeres comunitats cristianes. Històricament és molt probable que, al començament de la seva activitat, Jesús entrés en contacte amb Joan i els seus seguidors. Segurament els primers deixebles de Jesús ho havien estat de Joan. Davant d'això s'imposa la pregunta, qui és, al cap i a la fi, Joan Baptista?

Joan és, per sobre de tot, el testimoni. El terme té una connotació judicial indiscutible. El testimoni és aquell qui té coneixement real d'un fet perquè l'ha vist i n'ha tingut experiència, cosa que en principi no passa amb la resta d'assistents en un judici. Si el testimoni no menteix, la seva declaració es transforma en veritat i esdevindrà revelació pels qui no han vist els fets. Esdevindrà decisiu que aquesta veritat sigui acceptada. La lectura d'avui té un to marcadament judicial. Els enviats de Jerusalem, sacerdots i levites, són experts en matèria de culte i els més indicats per jutjar una qüestió ritual com és el baptisme. Els termes negar, respondre, confessar entren de ple en el llenguatge judicial.

La intencionalitat del text és aclarir bé la personalitat de Joan i la de Jesús, més, com hem dit, que deixebles de Jesús provenien del cercle de Joan. La relació entre Joan i Jesús no és d'igualtat, sinó que Joan aclareix que Jesús està molt per sobre d'ell.

"Jo no sóc el Messies". Joan rebutja establir cap mena de lligam entre l'esperança messiànica jueva i la seva persona, en tot cas, ell és el preparador dels temps messiànics. En ser preguntat sobre les seves relacions amb Elies o el profeta, els interrogadors demostren la seva preocupació per saber si Joan s'atribueix la condició de messies. En aquella època emergien molts predicadors ambulants que s'autoproclamaven messies. Segons les creences d'aquell temps, la manifestació del messies havia de tornar precedida per la tornada d'Elies (Ml 3,1-3.23) o la vinguda del profeta anunciat en el Deuteronomi (15,18). Lluc dirà que "el poble vivia en l'expectació i tots pensaven si Joan no fora potser el messies" (3,15). Joan afirma que ell no és Elies que ha sobreviscut, ni tampoc el profeta esperat que inauguraria els temps messiànics.

Fins aquí el text diu el que Joan no és, tot seguit exposarà el què diu d'ell mateix. "Sóc la veu d'un que crida en el desert" (v.23). Una veu fràgil de forma, potent en el contingut. No és un cos espectacular, no un predicador brillant, no un batejador amb un atractiu enorme, un antisistema que s'encara als Herodes. Simplement una veu que es distingeix de la Paraula que és Jesús que participa del ser mateix de Déu (1,1). Joan, tot el més, és paraula profètica que posa en veu humana allò que experimenta com veu de Déu que se li adreça amb una força ineludible.

Desprès de parlar d'ell, Joan parlarà de Jesús. En temps de Jesús corria la convicció que el Messies preexistent al cel, baixaria a la terra i es mantindria ocult, vivint entre els éssers humans, per això Joan diu als sacerdots, levites i fariseus: "Enmig vostre hi ha el que vosaltres no coneixeu" (v.26). Joan sí que coneix la veritable identitat de Jesús perquè ha viscut l'experiència que li ha permès conèixer-lo. La credibilitat del seu testimoni es basa en la visió que el fonamenta. Sacerdots, levites i fariseus escolten el testimoni de Joan però la seva falta de fe impedeix que puguin adonar-se que Jesús el messies està entremig d'ells.

Diumenge 3er d'Advent. 17 de Desembre de 2017