Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Seguim llegint, a l'evangeli d'aquest diumenge, les dues darreres antítesis que en el sermó de la muntanya de l'evangeli de Mateu serveixen d'exemples que mostren com Jesús és l' intèrpret autoritzat de la Llei. El text (Mt 5,38-48)comença recordant l'enunciat d'aquesta llei: "ull per ull dent per dent". És una llei pensada per evitar les desmesures en el càstigs derivats de l'aplicació de les lleis. Es tractava d'evitar imposar penes excessivament severes per delictes o faltes lleus. La llei era present en molts codis legislatius de l'antiguitat i l'Antic testament la recollí Ex 21,23-25; Lv 24,19-20 i Dt 19,21. Jesús la cita com a punt de partida de la primera de les antítesis del nostre text.

Mateu presenta Jesús exigint un comportament ètic que va més enllà del que està simplement manat. És un plus d'exigència que caracteritza la comunitat de Mateu que amb això marca la diferència amb el comportament ètic d'altres grups religiosos i socials. Es proposa un comportament de la persona diferent, alternatiu del que seria normal en la vida quotidiana. Aquest plus el veiem en altres indrets de l'evangeli com en el cas del noi ric a qui Jesús demana que desprès de complir els manaments ho vengui tot i el segueixi (12,21). En el mateix sermó de la muntanya demana una justícia superior a la dels escribes i fariseus (5,20).

Aquest anar més enllà del manat està explicitat en quatre exemples. Estan extrets de la vida de cada dia, podrien ser-ne d'altres, cosa que invita a la comunitat a descobrir aquelles noves situacions en les que pot ser aplicable el mateix comportament.

Tots els casos contenen una dosi de provocació deliberada. Senyalen unes reaccions o comportaments il·lògics que amb la seva raresa intenten captar l'atenció  de l'oient o el lector. En rebre una bufetada, la reacció lògica, quasi instintiva és la de respondre amb una altre bufetada. Aquesta podria ser una reacció, l'altre podria ser no fer res, la de la passivitat total. Jesús no demana ni l'una ni l'altre. Parar l'altra galta és renunciar al recurs de la violència com a resposta a la violència, és fer que no es posi en marxa una espiral de violència que pot portar a extrems insostenibles i irresolubles. Per altra banda, la passivitat total representa la connivència amb el mal. Cap reacció és donar la raó al mal el qual s'imposa menystenint i dominant l'altre.

Posar l'altra galta és un gest desconcertant. És la no violència desarmant. Qui la practica vol dir que no es deixa intimidar ni cau en la provocació. És una resposta activa no violent davant un sistema concebut per dominar. Posar l'altra galta nega a l'agressor el seu poder d'humiliar. El qui posa l'altra galta rebutja la submissió i afirma la seva pròpia dignitat i humanitat.

La renúncia a la violència  es dirigeix a una comunitat que ha sigut protagonista de sofriments, persecucions, tortures i mort. A la comunitat se li proposa aquest comportament perquè és el que va seguir Jesús.

Els exemples que il·lustren un plus a la llei del talió: renunciar a la violència,  o pledejar contra el pobre, no enfrontar-se a l'enemic, donar sense condicions ens  preparen per la darrera de les antítesis: l'amor als altres, no fàcil de portar a terme quan el plus de l'amor als altres és l'amor als enemics, sobretot si aquests prenen la forma de les legions romanes opressores.

Diumenge 7é durant l'any. 23 de Febrer de 2020