Vés al contingut

Pau va néixer els primers anys del segle I a Tars i era de família jueva. Apareix en els escrits del Nou Testament amb el nom jueu de Saule i l’hel·lenista de Pau. Fou cèlibe i tingué l’ofici de constructor de tendes. No és una dada històrica fiable que fos fariseu i que s’eduqués a Jerusalem. Fundada la comunitat cristiana de Damasc, Pau fou un dels membres mes actius de la comunitat jueva que s’erigí en perseguidora de l’esmentada comunitat. Cap a l’any 33 cal situar la revelació a Damasc. Desprès d’aquest esdeveniment inicià una missió en aquesta ciutat. Aquí és on cal situar els esdeveniments narrats pel llibre dels Fets dels apòstols a la primera lectura d’aquest diumenge (Ac 9, 26-31). Es tracta d’una breu visita a Jerusalem on establí contacte amb els germans allí establerts i el grup dels dotze apòstols. Posteriorment a aquesta estada i, possiblement influenciat pel rebuig, inicià la seva missió autònoma marcada pels viatges i les cartes. Antioquia fou el camp base d’aquesta activitat apostòlica.

La carta als Gàlates dona notícia d’aquesta estada de Pau a Jerusalem (Gl 1,18ss). La informació és molt sòbria. Segons Gàlates la finalitat de la visita era conèixer a Pere i esmenta l’encontre amb Jaume, el germà del Senyor. Fa constar que no hi ha trobament amb la resta dels apòstols, cosa que el llibre del Fets ho afirma i tampoc diu res de la predicació i els conflictes de Pau a Jerusalem.

Entre aquests conflictes hi hagué l’animadversió dels jueus hel·lenistes vers Pau. Qui eren aquests hel·lenistes quan de fet Pau era també un hel·lenista?. Es tracta dels immigrants vinguts de la diàspora que s’havien establert a Jerusalem que només parlaven grec. El zel per les institucions ancestrals jueves instal·lat en el cor d’aquests immigrants que retornaven a casa possiblement transformà a molts d’ells en radicals defensors de la llei mosaica disposats a defensar amb tot el vigor i la força possibles les seves tradicions; així ho feren amb Esteve (Ac 6,10) i en el passatge de la nostra lectura veiem que ho feren amb Pau.

Quina importància té la informació d’aquesta estada de Pau a Jerusalem per part de Lluc?. En primer lloc cal suposar el desig de Pau de dirigir-se al centre religiós del judaisme. Fixem-nos que la forma d’anomenar la ciutat Jerusalem és intencionada. No diu “Ierosolima” (manera de mencionar la ciutat sense cap connotació religiosa) sinó “Ierusalem” que té tota la càrrega religiosa. Per Pau no havia de ser el mateix predicar en una sinagoga de la diàspora que en les importants sinagogues de Jerusalem. Fugint del rebuig dels jueus de Damasc (Ac 9,23-25) és possible que Pau cerqués la confirmació de la seva missió per part del apòstols. El que passà és que a Jerusalem també experimentà el rebuig, fet que l’anà preparant per iniciar la seva missió autònoma. L’altre fet destacat de la seva estada a Jerusalem és la intervenció de Bernabé que serà un personatge cabdal en la missió del primer viatge (Ac 13-15).

Als sumaris de poca extensió com el que tanca la lectura d’avui no se’ls sol prestar massa atenció però tenen el seu interès. El d’avui subministra informació sobre el progrés de la difusió del missatge de Jesús. Lluc vol posar de manifest que les paraules de Jesús: “L’Esperit Sant ... us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot Judea, a Samaria i fins a l’extrem de la terra” (Ac 1,8) es van complint. De moment, gràcies als dispersats per la persecució que van anar per tot arreu anunciant la bona nova de la Paraula (8,4), les comunitats de Jesús ja són presents a Samaira i Galilea. Es caracteritzen perquè viuen en pau, creixen i es consoliden el qual vol dir que la seva existència no és foc d’encenalls i que la raó d’aquesta consolidació i estabilitat és l’impuls de l’Esperit Sant.

Diumenge 5é de Pasqua. 2 de Maig de 2021

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.