Paral·lelismes

El salm 103 del que en llegim un fragment en aquest 3er diumenge de Quaresma del cicle C. comença dient: " Beneeix el Senyor ànima meva / del fons del cor beneeix el seu sant nom". La repetició del verb "beneir" mostra que ens trobem amb una construcció literària que pren la forma de doblet o paral·lelisme consistent en repetir una mateixa idea a fi de donar relleu al contingut que es vol comunicar.

Aquesta mena de paral·lelismes, característics de la literatura hebrea, són molt freqüents en els salms i en altres escrits de la literatura sapiencial. Els estudiosos els solen classificar en diferents tipus. Dels molts proposats en sobresurten tres. Hi ha paral·lelismes en que els versos són sinònims, els dos versos repeteixen la mateixa idea. És el cas del verset 1 del salm que ens ocupa. Un altre exemple el podem trobar en el salm 19,2: "El cel parla de l'obra de Déu / l'estelada anuncia l'obra de les seves mans". En el paral·lelisme antitètic, un vers i l'altre estan en contraposició o contrast: "El Senyor coneix els camins dels justos / però els dels injustos acaben malament" (Sl 1,6). "Que els impius se'n tornin a la terra dels morts... / però l'indefens no serà mai oblidat" (9,18-19). L'altre tipus de paral·lelisme el podríem anomenar comparatiu. De l'observació de quelcom notòriament conegut se'n dedueix un enunciat teològic o abstracte. En trobem un exemple en el nostre salm: "El seu amor als fidels és tan immens / com la distancia del cel a la terra" (v.11); "com un pare s'apiada dels seus fills / el Senyor s'apiada dels fidels" (v.13).

Dues paraules destaquen pel seu significat en els dos primers versets del salm: "beneir" i "ànima". Apareixen repetidament en els salms. Beneir tradueix el verb hebreu "barak". Té la seva importància en el salm donat que es repeteix dues vegades a l'inici i tres al final. El seu significat és molt ric, vol dir: enaltir, lloar, felicitar, saludar. El significat de les paraules moltes vegades està determinat pel context. En el salm, en tant que es parla d'un benefici rebut, vol dir agrair. "Barak" és l'exclamació alegre d'agraïment i admiració pels favors concedits per Déu. L'orant ha experimentat el perdó de les seves culpes, ha estat salvat de les angoixes, de la malaltia i la mort per això enalteix Déu enmig de la gran assemblea.

L'altra paraula "ànima" tradueix el terme hebreu "nephesh". El significat original del terme és coll, gorja, conducte de la respiració. Aquest és el sentit que se li pot donar en el salm 69,1: "M'ha arribat l'aigua fins al coll". De la gola en surt l'alè de la respiració, d'aquí que "nephesh" passi a significar "alè vital". Tenir-ne o no tenir-ne és la diferència entre estar viu o no. Així el salm 16,10, l'equivalent a morir és que Déu abandoni el "nephesh" al sheol, país dels morts. L'abast i el sentit del terme s'anirà ampliant fins a significar d'una manera genèrica "ésser vivent". El llibre del Gènesi diu que Déu va infondre l'alè de vida (nephesh) i l'home es convertí en ésser vivent (nephesh haiàh). Amb el que hem dit es veu clar que l'orant del salm agraeix des de l'interioritat més profunda de tot el seu ésser els favors i beneficis que ha rebut de Déu.

El tema dominant del salm és la misericòrdia de Déu en el seu doble aspecte d'alliberament del mal i de la concessió de béns. El salmista està convençut que la misericòrdia de Déu és entranyable, permanent i bondadosa.

Diumenge 3er de Quaresma. 24 de març de 2019